Son[i]a #307 Fefa Vila
- 00:01 Allò queer. L’innombrable. Si no interpela la lògica dominant, no és queer.
- 09:28 Introducció
- 12:03 Moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l’Estat Español. Possibles genealogies. Els 70, els 80, els 90.
- 36:05 LSD i La Radical Gai. Reformular el dolor i el desig en potència política, en alegria.
- 47:57 Herència anarquista: trobades, fanzines, flyers, festes, cossos, xarxes.
- 57:00 Produïr el nostre imaginari i el nostre desig polític. Militàncies queer contra els règims de desigualtat, dolor, mort i exclusió.
- 64:28 Artivismes. Extranyaments. No existeix l’art si no és al preu de la revolta.
- 75:18 Maternitats queer. La maternitat: el gran tema pendent del feminisme.
Fefa Vila Nuñez (Laza, 1968) és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. Filla de pares immigrants, va néixer a Laza, un petit poble gallec, i es va educar a Vigo, en plena crisi de la reconversió industrial. El 1986 aterra a Madrid i allà, des de les trinxeres del moviment estudiantil i el feminisme, surt de l'armari i abraça la militància i l'experimentació.
Fefa Vila va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. La lluita contra la sida va tenir també un paper fonamental al seu programa.
Fefa Vila treballa actualment en la seva tesi “Recepció i maneres de fer i de pensar el queer a l'Espanya dels 90”. Investiga els conceptes d'arxiu, contra-arxiu, arxius desencaixats i d’altres maneres de transmetre les micro-histories, veus, afectes i memòries que queden fora de la història normativa.
En aquest podcast Fefa Vila reflexiona en veu alta sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Una dissidència col·lectiva que es projecta en les lluites emancipatòries dels setanta i reverbera en l'actualitat. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals, sobre maternitat, sobre maternitat lesbiana i sobre la urgència, en definitiva, d'abordar políticament, des del feminisme, aquest gran tema pendent.