Son[i]a #165
Miguel Noguera
“Si el món s’acaba el 2012, almenys podrem dir que algú va fregar amb la punta dels dits els límits expressius del que és graciós.” Així definia el cineasta Nacho Vigalondo l’humor irreverent i descregut de Miguel Noguera.
Noguera va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Es pot dir que va ser allà on van començar a fusionar-se la seva destresa per al dibuix, la seva tendència cap a un humor de l’absurd, i la seva afició a un estil de performance gamberra basada en la llei del mínim esforç.
Amb els anys aquelles primeres temptatives performàtiques evolucionarien fins a constituir l’Ultrashow, un monòleg en què Noguera exposa les seves idees, amb aire improvisat i amb l’ajuda d’una sèrie de dibuixos. El seu és un art difícil d’encasellar, que es mou sense complexos entre les sales del teatre i les del museu.
Noguera ha publicat tres llibres fins ara, té una secció a El matí de Catalunya Ràdio i col·labora amb el duo Venga Monjas. El 2010 Chus Martínez el va incloure a la revista Creamier com un dels cent artistes emergents més destacats del moment.
SON[I]A parla amb Miguel Noguera sobre els inicis de la seva carrera, els seus mètodes de treball i la seva visió de l’art contemporani.
Reflexions sobre un moment crític: Daniela Ortiz, Marcelo Expósito i Miguel Noguera
Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.