SONDES #16
Transcripció
A càrrec de Chris Cutler
A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular.
Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”.
Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com són. A SONDES #16, banjos, mandolines, balalaiques i arpes de boca fan coses revolucionàries que no acostumen a fer.
A SONDES #15 fem un cop d'ull als usos experimentals dels instruments folk més intractables: les gaites, el hurdy gurdy i l'harmònica. Ja no hi ha res sagrat?
SONDES #17 observa la col·lisió del gamelan amb la sensibilitat occidental i la recerca de nous recursos de percussió per part d’una comunitat de compositors interessats per treballar amb nous timbres i sorolls atonals que donin sortida al canon modernista.
Auxiliars
A SONDES #16.2, ens preguntem fins a on es pot arribar amb banjos, mandolines, balalaiques, arpes de boca i conjunts d’instruments folk. I arriben molt lluny!