INTERRUPCIONS #17
Vietata la vendita. Sonorizzazioni e commenti sonori: la library music feta a Itàlia
A càrrec de Raül G. Pratginestós
Els italians han tingut, des de sempre, una manera única de combinar música i acció dramàtica, una sensibilitat especial que explica el paper predominant que ha tingut la música en la producció cinematogràfica italiana, fins al punt que molts dels compositors de bandes sonores més admirats (Ennio Morricone, Nino Rota, Bruno Nicolai, Piero Piccioni i tants d’altres) provenen d’aquest país.
No és gens estrany, doncs, que Itàlia, amb una de les indústries cinematogràfiques més importants a escala internacional entre els anys cinquanta i setanta, generés una desorbitada demanda de músiques per acompanyar pel·lícules dels gèneres més diversos i variats (de drames neorealistes o psicològics a spaghetti-westerns passant per pèplums, giallo, spy movies, poliziotteschi i comèdies humorístiques i eròtiques). Això va donar lloc a una indústria musical paral·lela que va acollir compositors i músics provinents dels camps més diversos (del jazz a la música seriosa).
És precisament dins d’aquesta destacada subindústria on cal emmarcar l’apassionant i encara força desconegut món de la library music made in Italy. Un món que, d’uns anys ençà, s’ha convertit en focus d’un interès creixent per les seves particularitats dins de l’estrany món paral·lel que és la library music.
A SONDES #18, Chris Cutler puja de categoria de la percussió més humil i ens introdueix al món hiperreal de l’alta fidelitat, l’escolta pura i l’exòtica.
Jonny Trunk. Part II
Jonny Trunk selecciona els seus quinze temes favorits de les quinze millors companyies de "library music" de la seva àmplia col·lecció.
Jonny Trunk. Part I
El col·leccionista Jonny Trunk ens descobreix un gènere difícil de trobar i alhora extremadament familiar: la "library music" o música d'arxiu; definida por ell mateix com "el soroll que fa la televisió de nit".
Tropicália i post-tropicalisme al Brasil (1967-1976)
Sovint reduït a una mena de "psicodelia Made in Brazil", Tropicália és en realitat una reinvenció de la música popular brasilera on tenen cabuda tant elements locals com foranis, moderns i tradicionals, amb totes les contradiccions i tensions que això comporta. Comissariat per Raül G. Pratginestós.