Son[i]a #395 Imani Mason Jordan
- 00:01 La comunitat és un sentiment
- 06:56 Veracitat emocional i política
- 11:37 Col·lectiu(s)
- 12:44 Languid Hands
- 17:23 Del silenci al llenguatge i l'acció
- 19:19 Alineació
- 23:16 Abolir la carceralitat dins d'una comunitat global
- 27:52 Com ho portes?
- 34:55 Llenguatge, vocabulari i sintonia
- 44:19 El text com a partitura, el cos com a instrument
- 51:07 Fraseig i etimologia
- 57:42 L'oració com a significat
- 60:02 Parla, performance i acte de lectura
- 67:50 La cinta de córrer
Imani Mason Jordan és una escriptora, artista, editora, curadora i amant de les plantes interdisciplinària, molt compromesa amb les pràctiques col·lectives i el DIWO (“fes-ho amb altres”) des d'una perspectiva feminista negra. Implicada en l'organització política i l'educació popular, l’Imani també advoca per l'abolició del sistema carcerari, i abraça la veracitat emocional i política en tota la seva força i potència, com a estratègia per a transmetre “allò que sabem que és veritat”, a més d'interrompre el dany i desmantellar estructures de poder. “Què significa el testimoni per a les que mai no ens creuen?”, es pregunta. A través del seu treball, l’Imani explora les profunditats del llenguatge, la poètica, l'oralitat i la recitació, entenent el text i la pregària com a espai per a l'experimentació i la sintonia política, i l'escolta, com a espai per a una possible curació. Als seus escrits, la teoria crítica, la desobediència epistèmica, la memòria, el testimoni i el trauma sacsegen el sentit en forma d'assajos, articles, poemes, obres de teatre o cartes d'amor.
En aquest podcast, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l'engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l'escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l'acció per a interrompre i superar l'entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.