Son[i]a #367 Marc Larré

Marc Larré (Barcelona, 1978) treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. I ho fa a través de multitud de gestos i frecs, que van des de l'aixafament de l'axis mundi a peu de terra, en una aposta per l'horitzontalitat que qüestiona l'hegemonia de la mirada darrere de la sensualitat del tacte i el contacte, fins a la seva predilecció per materials menors i efímers, com l'escaiola, el fang o el paper, amb els quals forma i deforma objectes. La reivindicació de l'ofici i l'artesà, a través de la trobada i la pràctica amb altres, són estratègies addicionals amb les quals activa el que podríem entendre com una arqueologia del present, que apel·la, com ell mateix diu, a “l'hospitalitat de les coses”.

En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.