29/12/2017 29' 22''

Compondre durant anys un arxiu públic amb desenes de milers de fotografies de la seva vida diària, des de banys a operacions bancàries, i oferir-les a l’FBI per tal d’ajudar-los en les tasques de monitoreig que per error estaven duent a terme sobre ell mateix, suposa un dels moments més icònics en la trajectòria artística de Hasan Elahi (1972, Bangladesh). Els seus projectes, xifrats en instal·lacions, pàgines web i sèries fotogràfiques, el van submergir en el fenomen de la supervigilància en un moment històric anterior a les xarxes socials. Després d'una dècada i mitja de perseverança, les seves obres modelen preguntes sobre l’estètica de la privadesa enfront de les agències governamentals. L'acumulació d'imatges íntimes ajuda sempre a fixar un relat menys borrós, menys sospitós, i obre al mateix temps la possibilitat del camuflatge, la sousveillance i allò que Hasan denomina “selfie no autobiogràfica”.

SON[I]A parla amb Hasan Elahi sobre cossos de dades i migrants digitals, sobre lleis antigues i velocitats culturals, sobre germans petits, germans grans, i la capacitat d'agència dels secrets diminuts enfront del big data.

Fragments musicals de "Lyriction for Flute" (1988), de Yasunao Tone i Barbara Held

Escaleta del programa
02:47 Sempre hem estat observant
06:00 L'estratègia de l'oposat
07:27 Punts, no línies
10:16 El mapeig d'un cos a través d'una ciutat
13:41 El cos de dades
16:19 Metadades
19:29 Obsolescència
20:53 L'estètica de la càmera de vigilància
24:50 Polítiques i adaptació

Compartir
SON[I]AHasan ElahiYasunao Tone Barbara Held