MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB…
Kees Tazelaar. Part II
Música seleccionada per Kees Tazelaar
El primer estudi de música electrònica als Països Baixos va ser fundat el 1956 als Philips Research Laboratories d’Eindhoven. Aquest estudi es va traslladar a la Universitat d’Utrecht el novembre de 1960, rebatejat amb el nom de STEM (les sigles de Studio voor Elektronische Muziek, tot i que “stem” també significa “veu” en holandès).
L’any 1964, Gottfried Michael Koenig va ser nomenat director artístic de l’STEM. Lluny de ser purament un estudi, l’STEM va esdevenir una institució cabdal en matèria de producció, investigació, educació i conservació de música electrònica, i va jugar un paper clau en el desenvolupament de tècniques de control per voltatge, composició algorítmica, síntesi de so digital i teoria de composició electrònica. L’any 1967, l’STEM va passar a anomenar-se Institut de Sonologia.
Frits Weiland, que havia format part de la plantilla de l’STEM gairebé des del principi, aviat es va adonar de la importància de mantenir un arxiu. Avui, aquest arxiu de cintes analògiques és un dels més rellevants pel que fa a música electrònica, i conté cintes mare de composicions produïdes a Philips des de 1956 fins a finals dels vuitanta, quan les tècniques analògiques d’enregistrament van començar a desaparèixer de manera gradual.
Des que l’any 1993 vaig començar a impartir classes de tècniques d’estudi analògic a l’Institut de Sonologia, he sentit una gran responsabilitat envers aquest arxiu. Un aspecte important d’aquesta implicació és el manteniment de diversos magnetòfons de cinta oberta d’alta qualitat per tal de reproduir correctament material de l’arxiu.
La meva tasca de reconstrucció de peces electròniques de valor històric i de transferències digitals ha desembocat amb el temps en diverses publicacions de CDs amb obra de compositors com Henk Badings, Dick Raaijmakers, Tom Dissevelt, Edgard Varèse, Gottfried Michael Koenig, Luctor Ponse, Ton de Leeuw i Jan Boerman. Però aquesta selecció musical conté alguns tresors inèdits de l’arxiu de Sonologia.
Kees Tazelaar, febrer de 2013
Kees Tazelaar. Part I
A mig camí entre la creació i la documentació, la feina de restauració de Kees Tazelaar és un estadi crucial però generalment desconegut de la recuperació de material sonor històric. Tazelaar relata la seva experiència al capdavant de l'arxiu de cintes magnètiques de l'Institut de Sonologia de l'Haia, on tenen cabuda tant la nostàlgia com el rigor acadèmic.