Son[i]a #297 Aura Cumes
- 00:01 Som maies i no indis
- 00:39 Intro
- 03:16 Ontologia del procés colonial: l'indi com a servent
- 07:23 Mecanismes de submissió i despulla permanent. Racisme: espècies i races.
- 11:27 Blancs que arriben a Llatinoamèrica a governar. Racisme: ètnies
- 15:43 La Guerra i el genocidi indi a Guatemala.
- 17:15 Ja no som indis, som maies.
- 21:30 Necessitem canviar de nom d’allò que passa: violència, dominació i despulla colonial permanent.
- 24:25 Descolonització. Desmuntar allò que ocasiona la nostra submissió
- 25:52 Politeisme i pluralitat. El Popol Vuh
- 32:14 Què passava amb aquella Europa que va arribar a Llatinoamèrica? Inquisició. Patriarcat. Violència. Colonialisme. Submissió
- 37:16 El capitalisme és consubstancial al colonial i al patriarcal
- 41:05 Hi ha un feminisme que trasllada en les seves lluites les finalitats colonials racistes
- 43:49 Nosaltres lluitem com a poble i com a comunitat
- 46:07 San Miguel Ixtahuacán i la mina Marlin
- 52:40 La cimentera de San Juan Sacatepéquez. El poble Xinca i la mina San Rafael. El colonial és ara
- 55:47 Sabers que han possibilitat la vida dels pobles indígenes.
- 60:19 Teixim la nostra pròpia roba. Formes pròpies de justícia
- 61:02 Les llevadores. El sistema anul·la i persegueix sabers
Aura Cumes és investigadora, docent, escriptora i activista Maia Kaqchikel de Guatemala. La seva defensa dels drets socials i polítics dels pobles indígenes es basa en la desarticulació dels tres grans sistemes de dominació, despulla i expropiació amb els quals s'ha sotmès a les societats llatinoamericanes des del segle XVI: el colonialisme, el capitalisme i el patriarcat.
Aura Cumes reivindica una identitat maia que transcendeixi els límits del merament cultural per a construir un nosaltres col·lectiu i polític, pensant en present el que es vol ser i recuperant alhora la capacitat d'escriure la pròpia història. En aquest podcast Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.
Aura Cumes reflexiona també sobre la pluralitat ontològica que emana del "Popol Vuh", el llibre sagrat dels maies; analitza les particularitats de les lluites de les dones indígenes que no poden unir les seves reivindicacions a les del feminisme blanc reproductor de les xacres del racisme colonial; i, finalment, narra algunes estratègies de resistència amb les quals els pobles maies, i en particular les dones, estan defensant les seves terres, recursos naturals i formes de vida.