Son[i]a
Anthea Caddy is a Tasmanian-born and now Berlin-based experimental cellist and sound artist who explores projected sound energy through spatial practices that highlight acoustic and physical phenomena. In this podcast, Anthea walks us through her journey from playing cello in rock bands as a teenager to her ongoing research into projected sound energy. She explains her long-term research on directional speakers and the results of the iterations and testing of the parabolic speakers. She also talks about documentation and about the difficulties of approaching large-scale sound performance.
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.
Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
Amb una trajectòria de diverses dècades de pràctiques i intercanvis al damunt, Maria José Arjona explora a través de la performace de llarga durada un cos que pendula a la vora de l'abisme de manera afirmativa. El seu repertori de gestos és part d'un gran arxiu en permanent trànsit i transformació, sovint travessat per la història de la performance, encara que sempre viu. En aquest podcast, Maria José Arjona mira cap endavant i cap enrere, per a traçar un diagrama invisible de processos, accions i desitjos, entre el seu fer en solitari i la seva necessitat de desbordar una política del temps amb altres artistes, mitjançant la subversió del temps institucional: què li passa a la performance i al performer quan el seu treball passa per estar vuit hores en un museu?
El treball de l'investigador Martin Zeilinger sorgeix d'una profunda fascinació per l’àrea grisa on aquesta sèrie de protocols convergeixen amb l'art. Lluny del triomfalisme dels evangelistes de la Web3, el seu enfocament se centra en els artistes i projectes que realment miren d'integrar en la seva pràctica algunes de les característiques i possibilitats més destacades d'aquests sistemes distribuïts. En aquest podcast Martin parla sobre el potencial poètic i polític de la cadena de blocs, al mateix temps que tracem una línia de temps una mica difusa que connecta l'art conceptual dels seixanta amb els contractes intel·ligents, les organitzacions autònomes descentralitzades i nous de mecanismes de consens.
L'artista xilena Nicole L'Huillier enuncia la seva pràctica des de l'antidisciplina, una pràctica que se situa en les vores, generant un espai liminal i sensorial en el qual categories com l’arquitectura, la ciència, la música i el so tendeixen a enfonsar-se i entrellaçar-se. Pensant-se des del seu sud natal, Nicole reivindica la necessitat d'atendre múltiples lògiques simultàniament i abraça el mestissatge, com una manera de ser i estar, plena de riquesa, complexitat i contradiccions. En aquest podcast obrim els processos, metodologies i rituals col·lectius de Nicole L'Huillier, en conversa amb velles conegudes –Gloria Anzaldúa, Silvia Rivera Cusicanqui, Gabriela Mistral, AM Kanngiesser…– i desconegudes. Les seves paraules-membrana ens acaricien i ens sacsegen. Sons, vibracions, ressonàncies, estructures i altres múltiples transduccions sensorials, ens conviden a confabular, entre xiuxiuejos, altres maneres de ser i estar encarnades i des de la col·lectivitat.
L'artista, compositor i investigador Edwin van der Heide expandeix el llenguatge musical a través de múltiples disciplines. Les seves instal·lacions, sovint específicament concebudes per a un lloc i altament immersives, no sols ocupen espai: són una recerca molt deliberada del propi espai i de les seves possibilitats com a mitjà i material artístic. Les peces de l’Edwin creen espai, modificant els seus límits reals i percebuts. Fan que l'espai sigui present, aparent i fins i tot tangible. En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide sobre art en l'espai públic, la pressió de l'aire, sons sota l'aigua, altaveus, xarxes, experiències espacials estranyes i fenomenologia sonora.
En aquest podcast, parlem amb la filòsofa Andrea Soto Calderón sobre imatges i poder, sobre imaginació material, desig i oikonomia. En aquest caminar i descalçar el peu sobre el terra, se'ns apareixen arquitectures menors i revolucions silencioses. Parlem també sobre plantejar una altra geometria de la política, deixant a una banda les categories fonamentals del pensament com fixar, establir i fonamentar per a recórrer nocions indecidibles que són i no són alhora. Seguint aquesta pista, l’Andrea ens proposa desplaçar la idea d'estratègia per a pensar en maneres de fer i aprofundeix en la noció d'esdeveniment com alguna cosa que no es pot planificar, però que es pot treballar.
En aquest podcast, parlem amb l'escriptora i periodista Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser enregistrada l'any 2020 a Hangar, al pic de la pandèmia, com un dels moviments d'inici d'una recerca que l’Andrea ha continuat desenvolupant fins a l'actualitat.