Son[i]a #386 Lydia Ourahmane
- 00:01 Apaguem els llums
- 03:05 Ecolocalització: pensar en l’eco i la reverberació com a manera de mesurar l’espai negatiu
- 05:32 La pedrera de marbre de Carrara: desplaçament de materials, cavitats en la natura, excavacions brutalistes i extractivisme
- 06:31 El capital defineix com s’utilitzen els materials
- 09:44 Espai negatiu que crea un espai positiu
- 10:33 La reverberació pot reproduir l'espai
- 11:33 Les relacions poden ser materials
- 13:50 Haraga - “The Burning”, 2013
- 19:20 El llenguatge de l’art: una altra manera de parlar
- 22:55 “The-Third-Choir”, 2014: el procés d'exportació de vint barrils de petroli d'Algèria al Regne Unit
- 28:24 “The-Third-Choir Archives”, 2014: quan la documentació i la burocràcia passen a ser part de la peça
- 29:30 El poder d'un objecte, la integritat de la matèria
- 30:28 Els objectes i el pes del moviment
- 31:27 “Barzakh”, 2022: la incapacitat de moure's 34:21 El pla arquitectònic colonial a Alger 37:34
- 34:21 El pla arquitectònic colonial a Alger
- 37:34 Dues portes: travessar els emblemes de la por
- 38:50 "Barzakh”: l’espai intermedi
- 40:56 Què és la llar en primer lloc? La performance de la mort i la cura
- 43:53 Reacoblar per a entendre; retornar l’amor a casa
- 45:20 Ampliar la confiança, desactivar els mecanismes de la por
- 48:54 Deixar anar
- 50:40 Créixer en una comunitat
- 51:53 Un profund malestar i una forma que les persones trobin una altra sortida
- 55:44 L’inexplicable
- 57:54 La creença és fràgil
- 59:50 “A flat, B flat”: el fracàs com a potencial per a crear una harmonia perfecta
- 61:43 “sync”, 2022: un batec que sincronitza
- 65:45 Creació de mites
- 68:03 Històries, mites i mort
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. Tot movent objectes entre geografies distants, a causa de polítiques capitalistes, colonials i de frontera, Ourahmane desafia les estructures institucionals del museu i les ambaixades, on la logística, els processos burocràtics i la vigilància són susceptibles de formar part de l'obra i d'arxius futurs. En el seu treball, l'espiritualitat i el desig de comunicar l'inefable són forces que s’articulen en un intent continuat per transcendir el temps i l'espai, subratllant les històries que els mateixos materials i objectes convoquen.
En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Ens submergim en les travessies d'importació de barrils buits de petroli d'Algèria a Anglaterra i en les cures d'amistats i familiars que es van activar durant la pandèmia en el trasllat del seu apartament a Alger per a una exposició. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Conversa: Violeta Ospina, Noela Covelo i Anna Ramos. Guió i producció sonora: Violeta Ospina. Veu: Javiera Cadiz. Sons: enregistraments de ratpenats a Barcelona.
Imatge: Lydia Ourahmane "Barzakh", 2022. Cortesia de l'artista