Son[i]a #350 Jara Rocha
- 00:23 Les condicions semiòtico-materials de possibilitat
- 05:46 Maternar i cocriar en un espai no només nuclear
- 13:53 Complexitats de l'anomenar
- 19:02 Edadisme i adultcentrisme
- 22:55 El teatre de la genètica i el tabú de la no transferència genètica
- 35:00 Jocs amb el vocabulari: Eixamplaments d'allò possible a través de la llengua
- 42:27 Dissidència lingüística i posada en circulació
- 46:32 Autodefensa bibliogràfica i escriptura difícil
- 47:26 Abraçar la complexitat
- 52:05 Talls parcials i ús tàctic de les identitats
- 58:58 Respons(h)abilitat
- 64:40 Pedagogies crítiques
- 76:41 Detectar zones de potència
- 79:44 Els problemes del solucionisme
- 83:23 Tecnocolonialismo, turbocapitalismo y cadenas globales de cuidados
- 91:11 Amazon Turkers. Precarització, invisibilització i deslocalizatció del treball.
- 95:06 Visió computacional. Nicolas Malevé i les promeses dels algoritmes
- 101:38 El rigor a la investigació en formats no acadèmics
- 106:41 Sobre el temps: The Underground Division i "Figurations of Timely Extraction"

La pràctica de la investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. A través d'una infinitat d'aliances i constel·lacions des del col·lectiu, observa, assenyala i profana les maneres i rigideses apreses en la producció de coneixement i reproducció de vida. El seu corpus teòric té tant de rigor com de tàctica d'autodefensa i muta en les seves formes, dels informes d'errors, al manual obert o l'escriptura acadèmica. D’aquesta manera, Rocha mira de trobar noves formes d'eixamplament del possible per a detectar zones de potència, des de les quals la dissidència no es redueixi a l'antagonisme sinó que també reculli un gest afirmatiu i estratègic.
En aquest podcast, comencem amb un dels capítols més íntims de la trajectòria vital de Jara Rocha: la seva experiència en la co-criança des d'un espai no nuclear. En aquesta vivència seva tan recent es manifesten milers d'arestes per a continuar assenyalant i desmuntant l'arquitectura d'una construcció social que donem per feta: des de les implicacions del desig de gestar, fins als paranys de la ficció política de la institució familiar i la necessitat bàsica d'activar un nou vocabulari, que trenqui la reduccionista semàntica heteropatriarcal. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.