Son[i]a #316. Jennifer Walshe Escenes eliminades

Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext. En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d'aprenentatge automàtic.

Alma Söderberg és una coreògrafa i performer que treballa amb música i dansa. L’Alma explora l'escolta atenta, l'escolta del ritme i l'escolta del moviment per habitar el polirritme i allò que Eric Davies anomena la 'diferència simultània'.  En aquest podcast, comparteix els múltiples referents musicals que inspiren la seva pràctica coreogràfica: el jazz, el flamenc, el hip-hop, la música experimental i la música afroamericana. També ens parla de multiplicitat, d'escolta reduïda i d'escolta profunda, de deixar-se travessar pel ritme, de la veu, del compartir, d’idiorrítmies, d’Anni Albers, de teixir, d'aprendre a esperar i de jugar.

Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.

El treball de l'artista i músic Lars Holdhus, àlies TCF, qüestiona la nostra relació amb les infraestructures tecnològiques que impregnen la contemporaneïtat a través del llenguatge, el codi, la criptografia i, més recentment, l'ecologia. En aquest podcast, Lars Holdhus advoca per la presència i la consciència. Entre xarrups de te, reflexiona sobre la fabricació d'eines i el seu impacte, la intel·ligència artificial i l'obsessió per la carn, el temps humà i el temps de les màquines. Lars també confessa l'avorrida que es torna la tecnologia quan ets un 70% budista, mentre ens presenta els seus darrers projectes: un software de gires virtuals que juga amb els límits de la indústria de la música en directe i una eina de processament aleatori que ell mateix alimenta i confronta per a compondre i crear imatges.