Son[i]a #316. Jennifer Walshe
- 00:14 Introducció
- 02:03 "The New Discipline": un manifest compositiu
- 04:20 Veu, veus en off, cossos
- 10:20 Improvisació i text
- 13:15 Arxivar, recol·lectar textos
- 14:29 Com parla la gent de veritat
- 17:07 IA, text
- 18:10 Oblic vs clar
- 20:34 Tot s'acaba colant
- 25:08 Clixés compositius
- 32:15 Els límits dels intèrprets
- 35:40 Text i internet
- 38:43 Altres experiments amb text
- 46:44 Grúpat
- 55:53 Aisteach
- 60:04 Estereotips
Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext, allò que el teòric literari Gérard Genette va descriure com “els dispositius liminals i convencions, tant dins com fora del llibre, que formen part de la complexa mediació entre llibre, autor, editor i lector".
En efecte, les obres de Walshe (des d'òperes fins a peces instrumentals i electròniques, o persones totalment fictícies) semblen estendre aquesta noció i acostar-la a una encarnació de l'art i la música contemporània que es recolzen en anècdotes personals, cites parafrasejades, ficció, experiments lingüístics i cultura pop regurgitada. O, dit de manera més elegant, tal com ella mateixa ho descriu a la nostra conversa, "quan treballo amb text no vull fer assaig, si no crear un espai on tot això pugui succeir simultàniament, en el fons és com parlar sobre el mateix acte de viure”.
En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d'aprenentatge automàtic.