Son[i]a #387 Haig Aivazian
- 00:01 Perplexitat
- 02:28 No es tracta de veritat subjectiva
- 05:42 El doble moviment de la modernitat
- 09:46 La captura cobra diferents formes
- 11:39 Pràctiques reparatives
- 16:18 Veritat, fets
- 25:10 Poètica útil
- 32:52 Modes de discurs
- 41:00 Llum, foscor
- 50:56 Beirut, una ciutat a les fosques
- 53:26 La infraestructura de la normalitat
- 60:38 Gaza
- 67:49 Fantasmes, llei
- 76:51 Una aliança amb els morts
Dir que l'obra de Haig Aivazian (Beirut, 1980) toca temes com la coacció, la captura, la resistència o la fugitivitat és poc menys que una obvietat, tenint en compte la seva biografia. Nascut a Beirut l’any 1980, el Haig es va criar en plena Guerra Civil Libanesa i es va veure obligat a exiliar-se abans de fer 10 anys.
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques del Haig entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. Des de 2009, la dualitat de la llum i la foscor ha estat un dels temes recurrents que Aivazian examina a través de diversos punts de vista, des del simbòlic i metafòric fins a la dura realitat del conflicte armat, la planificació urbana i les moltes formes en què els Estats exerceixen el seu poder.
En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.
Aquest podcast és part de Noves Perspectives per a l'Acció. Un projecte de Re-Imagine Europe, co-financiat per la Unió Europea. Co-produït per BEK.
Conversa: Roc Jiménez de Cisneros i Anna Ramos. Guió i producció sonora: Roc Jiménez de Cisneros. Veu: Javiera Cadiz. Sons: Grup de treball de RWM, de la llibreria de Willem Twee Studios, a Den Bosch. Foto: Myriam Boulos.