Son[i]a #375 Arjuna Neuman
- 00:01 Embolics ancestrals
- 04:13 Núvols ancestrals, demandes ancestrals
- 07:46 Poètiques i representació
- 12:54 Horror planetari
- 25:04 Horror nuclear
- 28:00 Escales de plàstic
- 32:45 Allò elemental
- 43:15 Llocs, persones i cossos a l'espai com a part de la recerca
- 49:14 Recrear experiències i converses
- 51:39 Allò autobiogràfic
Des de 2016, l'artista, cineasta i escriptor Arjuna Neuman treballa en tàndem amb la filòsofa Denise Ferreira da Silva. El resultat és una sèrie en procés de pel·lícules i instal·lacions col·laboratives que fusionen la poètica i la teoria crítica, en un políptic oníric que resulta tan desorientador com centrat. Una visió commovedora i profundament emocional dels desafiaments ètic-polítics del present global, que el duo articula a través de perspectives humanes i no humanes, a través de diferents escales de l'existència. El seu anomenat “cinema elemental”, a mig camí entre el documental i l'assaig personal, assenyala esdeveniments i desastres sovint superposats de la història passada, present i futura del planeta: des de l'esclavitud fins a la brutalitat policial, el col·lapse ecològic i la crisi de la biodiversitat.
Aquestes pel·lícules, que parteixen de la pregunta “què seria de l'humà si s'expressés a través dels elements?”, no només juguen amb aquesta mescla de poètica i teoria per a proposar alternatives a les conseqüències destructives d'Occident, sinó també amb els seus elements formals. Agafant tècniques narratives i d'edició d'una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics i musicals, aconsegueixen conjurar presències fantasmals i evocar l'atemporalitat des de la seva pròpia línia de temps.
Ens asseiem amb Arjuna Neuman per a parlar sobre l'horror corporal planetari, el vent, els núvols, el blues, la tendresa i els no tan evidents fils autobiogràfics en les seves pel·lícules.