Son[i]a #365 Dani Admiss
- 00:01 Capacitació
- 04:00 Sentiment de pertinença
- 06:25 Pagar el lloguer
- 07:54 Art i pràctica social: la comunitat Grenfell
- 11:01 Recerca comunitària
- 16:55 Anotació sobre el plurivers
- 19:06 Un món de molts mons i un món d'un sol món
- 22:06 "Sunlight Doesn't Need a Pipeline"
- 23:40 El desenvolupament de capacitats i la vulnerabilitat en l'aprenentatge
- 29:58 L'ecosistema de l'art i el diàleg
- 31:49 $$$
- 33:27 Hackejar la gestió de les arts
- 34:38 Com descarbonitzar una galeria
- 38:14 Què us pot ser útil?
- 42:08 Transició justa i justícia climàtica
- 45:17 Reescriure les infraestructures
- 48:02 Infraestructures altament dependents del carboni i responsabilitat
- 50:30 Xarxes de seguretat
- 51:10 "Arte útil", límits planetaris i redistribució
- 56:18 Les externalitats en els informes sobre carboni
- 63:10 Límits
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. Així, la seva pràctica entén la recerca comunitària i la creació de mons com a estratègies alternatives per a desenvolupar la curadoria. En els seus processos hi ha sempre una ferma aposta per l'escolta, la creació de xarxes, el treball col·laboratiu, l'aprenentatge distribuït i el desig de desaccelerar ritmes. En aquest eix s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
En aquest podcast parlem amb Dani Admiss sobre art, pràctica social i aprenentatge col·laboratiu; sobre institucions culturals, infraestructures marginals i hackeigs. Conversem sobre justícia climàtica, el moment de transició i sobre la necessitat d’articular i aprofundir en les profundes injustícies que travessen els dispositius socials i ambientals. Parlem també sobre la història de la toxicitat, sobre petrocultura i sobre el desig d'apostar per la confiança mútua i l'agència col·lectiva. Dani Admiss ens proposa construir i assumir els espais com a pluriversals. Seguint la pista dels zapatistes, abandonar la idea d'universalitat i intentar traçar un món on càpiguen molts mons.
Aquest podcast és part de Noves Perspectives per a l'Acció. Un projecte de Re-Imagine Europe, co-financiat per la Unió Europea. Co-produït per Sonic Acts.