Son[i]a #310 Tatiana Heuman
- 00:01 El primer test passa pel cos
- 05:01 Veu, bateria, dansa
- 08:07 Del conservatori a la bateria i la dansa: apropar-se a la corporalitat
- 11:59 El menjador de casa convertit en estudi de gravació
- 15:32 És bo sentir-se perduda
- 22:54 Cumbia, reggaeton, folklore i balboteigs
- 24:56 Trossets
- 25:53 Sumar, sumar y sumar per després treure
- 28:05 ¿Què és una pista de ball?
- 31:56 El directe vs l'enregistrament
- 36:11 Dones que arrosseguen bateries
Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps.
Amb tot, els seus aprenentatges d'improvisació lliure amb el duo Ricarda Cometa i les col·laboracions a Astrosuka van adquirir una nova dimensió quan la Tatiana va accedir a les tecnologies digitals d'enregistrament i l'estudi domèstic. En aquest trànsit, així com en un altre trànsit literal i emocional, de continent a continent, Tatiana va encapsular “Qeei”, el seu debut. Un àlbum, després de dos EPs temptatius també en solitari, compost de bocinets, repeticions i quequejos, en els quals música de ball i pop es presenten feliçment desmuntats, encaixats i recomposts.
En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla dels encreuaments entre la dansa i la percussió, de música que travessa el cos, sons que mouen, folklore desconstruit, ensenyament formal i informal, sumes i restes, noms que no signifiquen res i l'experiència de dones que toquen i arrosseguen bateries.