Son[i]a #304 Céline Gillain

Céline Gillain (1979) alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia.

Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves tonades pop encomanadisses, acuradament inserides en complexes narratives, sense costures ni fissures aparents.

I just abans de fer quaranta anys, data límit per a tenir fills, segons una obligació social encara present, va decidir donar un nou i brusc cop de volant a la seva trajectòria per a entrar oficialment al món de la indústria musical i dels festivals, amb el llançament del seu LP de debut “Bad Woman”, des del qual segueix el fil dels seus aprenentatges i fixacions fins avui però aquesta vegada, abraçant la prerrogativa de fer ballar el públic.

En aquest podcast Céline Gillain ens parla sobre el poder de la fragilitat i sobre la depressió com una forma de resistència actual. Céline articula el seu pànic escènic i la por d'equivocar-se enmig dels focus enfront de l'obligació moral i política de prendre el control sobre la seva vida com a dona. Travessada per una profunda consciència de classe i dels seus privilegis heretats, Céline critica la privatització del món de l'art i apunta a la necessitat del debat col·lectiu. Paradoxalment, els seus recursos actuals són una mescla de cançons pop, discursos motivacionals i ficcions actualitzades del món de l'entreteniment, que travessen la vida quotidiana amb un humor negre esmolat.