Son[i]a #231 Kendell Geers
- 02:27 Estructures de poder, estructures de significat
- 04:54 Com em vaig convertir en un artista
- 08:13 Capes de significat
- 12:30 Terror-realisme
- 15:27 El terror, redefinit
- 21:25 Art i política
- 26:55 Violència, estètica
- 31:47 Els detonants del canvi
Kendell Geers es va escapar de casa als quinze anys, deixant enrere l'ambient opressiu d'un entorn familiar afrikaans de classe treballadora i molt autoritari. El mateix que el va dur a desenvolupar una desconfiança absoluta cap a les estructures de poder en general, i que anys més tard acabaria per modelar en bona part la seva manera de pensar en art i d'articular relacions de conceptes a través de les seves peces.
A mitjan de la dècada dels vuitanta, poc abans d'exiliar-se per motius polítics, va formar part del grup de post-punk KOOS, fundat per l'artista Neil Goedhals i l'actor Marcel van Heerden: una banda de culte en la qual col·lisionaven la dissidència, la poesia i el rebuig a un sistema clarament a la vora del col·lapse. “Per a mi, qualsevol forma de poder ha de ser qüestionada i desafiada. Encara avui em preocupa la qüestió de les formes en les quals es manifesta el poder, i com els artistes interactuen amb elles”, afirma.
Implicat des de molt jove en el moviment anti-apartheid, la seva obra és un reflex d'un context amb múltiples capes de conflicte, que assenyala constantment amb la major acidesa possible els desequilibris socials i racials de la realitat sud-africana i la seva història colonial. En una primera època, mitjançant una pràctica propera al ready made i l'art conceptual, sempre de caire xocant i provocador (com la seva amenaça de bomba convertida en peça a Documenta), i més tard amb un gir cap a l'exploració de l'espiritual i els estats alterats de consciència.
SON[I]A parla amb Kendell Geers sobre terrorisme, violència lingüística, africanitat i tensions sociopolítiques abans i després de l'apartheid.