• 01:46 L'ambivalència de l'anècdota inicial
  • 04:52 L'exageració de la norma és una forma de resistència
  • 06:35 Algunes icones i referents
  • 09:38 De Bartleby a Kafka, la procrastinació i altres modes d'eficiència
  • 12:59 Les peces de paper
  • 14:59 Les peces sonores. Una meditació relacionada amb el temps
  • 21:11 Un precedent de les peces sonores: La història de la maquina d'escriure recitada per Michael Winslow
  • 23:20 La desaparició de l'oficina física. Un treball que mica en mica es va tornant arqueològic
  • 26:09 Una transició suau
  • 28:42 A Hangar, inventar una pràctica a partir del no-res 32:35
  • 32:35 La rutina de l'artista
  • 38:35 10 hores de jornada laboral
01/09/2015 38' 35''
Castellà

A Ignacio Uriarte sempre l’acompanya l'anècdota del seu passat d'oficinista i de com, en començar a treballar com a artista, ha seguit emprant els mateixos gestos, materials i destreses que en la seva anterior vida. En la seva obra, gairebé performativa malgrat que acostuma a formalitzar-se com un objecte, veiem com blocs de notes, el paper, el full d'Excel, arxivadors, bolígrafs, la màquina d'escriure i el llapis, entre d’altres, apunten a l'art conceptual i al minimalisme dels anys seixanta per actualitzar-lo des del reduït espai d'un cubicle d'oficina de finals de segle XX. Però més enllà de l'anècdota inicial, el seu extens treball es desplega, amb serietat i sentit de l'humor a parts iguals, per meditar sobre temes tan diversos com l'ordre, la cultura popular o el temps.

Amb motiu de la seva participació en l'exposició "Espècies d'Espais" amb tres noves peces murals de paper, SON[I]A parla amb Ignacio Uriarte de la seva rutina quotidiana com a artista, de la desaparició de l'oficina física, de la pervivència del seu imaginari i de la procrastinació i el sobrecompliment de les normes com formes de resistència davant de la imposició de l'eficiència i la productivitat.

Compartir
Son[i]aIgnacio Uriarteminimalisme

Programes de RWM relacionats