12/11/2012 23' 37''

Català

L'obra d'Ignasi Aballí (Barcelona, 1958) explora la relació de l'artista i de l'espectador amb el seu entorn immediat. El dia a dia en el seu estudi de Barcelona, i també tot allò que envolta l'artista en altres àmbits de la vida, esdevenen una permanent font d’idees per posar a prova els límits de la seva activitat com a creador. Així, tot i la seva formació clàssica en Belles Arts, el treball d’Aballí evoluciona ràpidament cap a una prevalença gairebé total del concepte. Amb el temps, Aballí idea estratègies per distanciar-se del procés i de la pròpia obra a mesura que l’acte de pintar es torna problemàtic. Aballí també du la seva anàlisi dels límits a la formalització de les mateixes obres, que sovint desafien la percepció de l’espectador, i el força a completar la peça mitjançant la seva observació, a partir de la màxima que "com menys coses hi hagi per veure en una obra, més gran és el desig de veure".

La voluntat de "contemplar la realitat des d'una altra òptica, canviar-la" s'articula a través d'objectes, materials i rituals quotidians, matisos estructurals i detalls que Aballí destaca en un discurs al voltant de les nocions de ficció i hiperrealitat, tant dins com fora de l'art. Retrat d'un comportament obsessiu, l'obra d'Aballí parteix d'una aproximació al fet artístic que combina tècniques i procediments additius (les capes de pols convertides en obra, l'acumulació d'informació dels mitjans de comunicació) i subtractius (reflexos, guions de pel·lícules mai realitzades, imatges que s'esborren amb típex, boles de fils recollits al filtre de l'assecadora, superfícies de pintura transparent arrencades del llenç). Aballí se centra en aquest binomi additiu/subtractiu per dur a terme peces en què la idea és sempre més important que el fet pictòric, i en què l'entropia pesa més que el gest de l'artista, que s’esvaeix subtilment en paral·lel a materials efímers i construccions que incorporen el pas del temps com a part essencial del procés creatiu.

Compartir
EspecialsFONS ÀUDIOIgnasi Aballíart efímerCol·lecció MACBACreative Commons