15/10/2018 33' 31''

Olin Caprison usa l'àlies de Violence per a, com ell mateix diu, “forçar converses”. I malgrat la seva posada en escena, un visceral mostrari de matisos i tonalitats de la foscor entesa des de múltiples punts de vista, Caprison no juga necessàriament a provocar. Es tracta més aviat d'explorar els límits del contrast entre fonts, referents culturals, subgèneres musicals i estructures rítmiques. Bona part d'aquestes fonts tenen a veure amb cànons perfectament codificats, com el death metal o el hip-hop, que en mans de Violence veuen modificades les seves respectives essències i implicacions respecte a, per exemple, qüestions de gènere i allò que ell denomina “hipermasculinitat”. Un trencaclosques i un encreuament de referències que parla no només de violència, sinó, sobretot, de certs monomites del comportament humà.

Parlem amb Olin Caprison sobre límits, arquetips, connexions, escenes, violència, ritme i llibertat, o del que aquesta paraula comodí significa més enllà del tòpic i la fantasia neoliberal.

Escaleta del programa
00:01:20 Repetir coses
00:03:16 Collage i contrast
00:05:01 Només intento forçar converses
00:09:17 Llibertat estructural
00:13:15 Disonància
00:14:26 La violència, una part necessària de la vida
00:16:35 Estigma negre
00:19:24 El model hip-hop
00:22:55 Ramificacions
00:25:07 Educació, extremos
00:27:55 Amb lleugeresa
00:29:13 Optimisme, pessimisme

Compartir
SON[I]AViolenceOlin Caprison