• 00:01 Iconoclastia política. Una lluita en el camp simbòlic
  • 05:21 Arquitectura. Economia del desig. Incidència social
  • 06:36 Fugir del cub blanc. Tornar al cub blan
  • 10:00 "Playground" (Tatlin a Mèxic) o les micro-utopies consumades del joc infantil
  • 22:26 "Existenzminimum". ¿Com relacionar-se amb les ideologies emancipadores de la modernitat?
  • 27:04 Pràctiques artístiques, disciplines hibridades i investigacions bastardes
  • 30:40 Cas d’estudi: el context israelià-palestí
  • 47:36 Eyal Weizman, Gilles Deleuze, Gordon Matta-Clark. La guerra del futur. Un nou paradigma militar
  • 56:36 "Audiència pública". Posada en escena del judici a Adolf Eichman: una arquitectura de l’horror
  • 61:06 Pensar altres futurs
18/04/2018 63' 13''
Català

A mitjans del anys noranta, Domènec (Mataró, 1962) comença a reflexionar sobre el compromís que l’artista ha de prendre envers el seu entorn social i polític. Se n’adona llavors que arquitectura i urbanisme són les arts que més directament incideixen en la vida quotidiana de les persones. I així, simultaniejant les seves recerques entorn les potencialitats socials de l’arquitectura i els dispositius de l’art, comença a traçar una trajectòria artística que s’ha materialitzat en forma d’escultures, maquetes, instal·lacions, vídeos, fotografies, workshops i intervencions a l’espai públic.

En els seus treballs, Domènec posa en crisis els grans relats emancipatoris de la modernitat i assenyala les disfuncions de les utopies arquitectòniques del segle XX, però sense caure mai en els paranys apocalíptics i distòpics del neoliberalisme. La seva és més aviat una crítica regeneradora, una lluita des del camp simbòlic per reconstruir i ocupar espais de revolta des d’allò micro, local i quotidià.

En aquest podcast, Domènec ens parla sobre els seus processos de treball i documentació –el que ell anomena una "investigació bastarda", sempre a cavall entre l’art, l’antropologia, la sociologia, la història, el periodisme i l'activisme)–. Reflexiona també sobre la naturalesa dels espais de l'art en tant que espais púbics, i repassa en profunditat algunes de les seves obres més destacades, com ara "Existenzminimum" (2002), "Playground (Tatlin en México)" (2011), algunes de les peces realitzades en el context d'Israel i Palestina i l’obra de nova creació, "Audiència pública" (2018).

 

Compartir
Son[i]aDomènecarquitecturaCreative Commons#intenciópoètica

Programes de RWM relacionats