L'artista xilena Nicole L'Huillier enuncia la seva pràctica des de l'antidisciplina, una pràctica que se situa en les vores, generant un espai liminal i sensorial en el qual categories com l’arquitectura, la ciència, la música i el so tendeixen a enfonsar-se i entrellaçar-se. Pensant-se des del seu sud natal, Nicole reivindica la necessitat d'atendre múltiples lògiques simultàniament i abraça el mestissatge, com una manera de ser i estar, plena de riquesa, complexitat i contradiccions. En aquest podcast obrim els processos, metodologies i rituals col·lectius de Nicole L'Huillier, en conversa amb velles conegudes –Gloria Anzaldúa, Silvia Rivera Cusicanqui, Gabriela Mistral, AM Kanngiesser…– i desconegudes. Les seves paraules-membrana ens acaricien i ens sacsegen. Sons, vibracions, ressonàncies, estructures i altres múltiples transduccions sensorials, ens conviden a confabular, entre xiuxiuejos, altres maneres de ser i estar encarnades i des de la col·lectivitat.
Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que arribessin les autoritats. En aquest podcast, Hoffmüler comparteix la seva passió per la ràdio, així com la seva obsessió per desmuntar l'invisible, en un generós viatge en el temps dels anys 80 fins al dia d'avui, a través de la seva involucració en primera persona a les discussions feministes des dels new media. A la nostra conversa es colen per totes les escletxes la seva militància open source, el fer en comunitat, l'encreuament desacomplexat de disciplines, i la seva dèria per les ones electromagnètiques i les bicicletes.