ESPECIALS

La línia de programes Especials acull propostes d'artistes i comissaris relacionats d'una manera o altra amb la programació del Museu i la Col·lecció MACBA. Així, la sèrie FONS ÀUDIO contextualitza obres de la Col·lecció a partir de converses amb artistes. Paral·lelament, "AL CARRER. Audioruta per la Barcelona underground dels anys 70" recupera un projecte del Taller d'Investigació del Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA.

En aquesta secció també es poden trobar una entrevista amb John Baldessari, dues seleccions musicals a càrrec d'Armando Andrade Tudela, dos Especials relacionats amb l'obra de John Cage, un recorregut distès i humorós a través de certs "plaers secrets" de la modernitat a càrrec de Kenneth Goldsmith, les obres radiofòniques de Juan Muñoz, un monogràfic sobre la Tropicália, i les col·laboracions d'Asier Mendizabal i de Serge Guilbaut

Jordi Colomer reflexiona sobre els usos de l'escriptura, l'arquitectura i la representació, i ens ofereix un recorregut per les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.

Talls, plecs, escales, objectes sonors, diagrames, quimeres. Els artistes Erick Beltrán i Florian Hecker exposen diferents teories sobre objectes en relació a les seves respectives pràctiques artístiques.

Francesc Abad planteja un recorregut per la història de l'art espanyol i català de les últimes quatre dècades, a través de l'anàlisi de les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.

Amb motiu de l'exposició "Just davant nostre", Javier Calvo i Víctor Nubla proposen una peça inspirada en la Dream Machine de Brion Gysin.

Eulàlia Valldosera parla sobre els inicis de la seva carrera, sobre els seus usos de la llum, la seva condició de dona, els seus processos creatius i sobre algunes de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.

Antoni Abad traça un recorregut des dels seus primers treballs escultòrics fins als projectes col·lectius de comunicació mòbil actuals, passant per les videoinstal·lacions i el net.art.

Oriol Vilanova treballa amb diversos materials provinents de mercats de les puces: postals, llibres i altres documents que col·lecciona, classifica i recompon per tal de crear nous recorreguts mentals.

Les fotografies de Xavier Ribas disseccionen els processos de transformació de les metròpolis contemporànies i les formes de vida i habitabilitat que aquests canvis generen.

OBJECTUALITAT és una sèrie de podcasts que aborda noves perspectives sobre el rol de l'objecte en l'art i la filosofia contemporànies. Les primeres entrevistes d’aquesta sèrie van tenir lloc durant el seminari Coreografia expandida. "Situacions, moviments, objectes...", que es va dur a terme al MACBA el març de 2012.

Nascut a Salt Lake City però resident a París, Eric Baudelaire treballa amb diferents formats per aproximar-se a documents i esdeveniments històrics amb una forta càrrega política. A FONS ÀUDIO #21 posa en context les idees i procediments de l'obra a la Col·lecció MACBA "The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years Without Images", 2011.

Presentada a las sales del Museu el 23 de febrer de 2013 com a part del programa MACBA és viu, "Cascando. Variacions per a una altra peça dramàtica" utilitza un text radiofònic de Samuel Beckett, adaptat i produït per Joan Morey.

Fa més de vint anys que Sandra Balsells documenta i denuncia amb la seva càmera l'impacte que les catàstrofes bèl·liques, naturals i socials exerceixen sobre les persones. El seu és un fotoperiodisme humanista, combatiu i poètic que radiografia els conflictes del nostre temps, que ens brinda imatges per construir discursos crítics i articular la nostra memòria visual.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, Eulàlia Grau està considerada una de les veus més reivindicatives d’una generació que va impulsar profunds valors de canvi durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició. A partir d'imatges extretes dels mitjans de comunicació l’artista denuncia les perversions i les injustícies del sistema capitalista i els seus diferents mecanismes de control, repressió i pervivència.

L'artista mexicà Erick Beltrán reflexiona sobre les formes de legitimació de la informació a partir d'un procés de manipulació i reutilització de discursos en material editat.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

ICSID, Eivissa, 1971 va ser molt més que un congrés, va ser una experiència de socialització que va trencar amb els esquemes artístics, intel·lectuals i comportamentals de tota una generació de creadors. Com diu el crític Daniel Giralt-Miracle, allà ell es va veure “enterrar el Noucentisme i néixer la generació del disseny”.

Les instal·lacions de Judith Barry són una cruïlla de disciplines (arquitectura, escultura, cinema, vídeo, performance) forjada als anys setanta com a fruit de l’arribada de les teories de la postmodernitat al món de l’art. Bona part del treball de Barry, molt vinculat al feminisme, tracta qüestions al voltant de la identitat de gènere i de la relació del subjecte amb l’entorn urbà.

L'ICSID d'Eivissa va inaugurar una nova manera d’entendre el disseny i de concebre la pràctica artística. El congrés es presenta avui com una cita clau per entendre conceptes com l'intercanvi, la participació, la sostenibilitat, la solidaritat, les noves relaciones indústria-societat i el paper de l’art.

"LA UTOPIA ÉS POSSIBLE. ICSID. EIVISSA, 1971" és una mini-sèrie de tres episodis realitzada a partir de la recerca de l'exposició homònima, que rememora l'experiència del VII Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). El projecte reconstrueix l'experiència a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes amb la intenció de crear un relat coral del moment.

Perejaume sempre ha sentit fascinació pel poder xamànic de la mimesi. A través de l'escriptura, de la pràctica artística i d’inacabables caminades pel seu entorn natural, l'artista ha anat traçant els seus particulars relats paisatgístics, a mig camí entre la figuració, la imaginació i la reflexió teòrica.

De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.

L'obra del compositor català Josep Maria Mestres Quadreny és una interessant cursa per deixar enrere els motlles del passat mitjançant una postura estètica i metodològica que durant la segona meitat del segle XX el va col·locar a l'avantguarda de la nova música a Europa.

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

L'obra d'Ibon Aranberri (Itziar-Deba, Guipúscoa, 1969) analitza les relacions entre la natura i la cultura, i posa de manifest els abusos ideològics que els poders de torn exerceixen sobre el territori.

Les obres de Rita McBride se situen en un terreny fronterer entre l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial. Partint d'una apropiació crítica d'objectes de la vida quotidiana, l'artista modela peces enigmàtiques que ens obliguen a qüestionar-nos la naturalesa dels símbols que conformen la nostra cultura.

Pep Duran advoca per un espectador-actor actiu que estigui disposat a transitar per les seves obres carregant-les de significats personals i intransferibles. Col·leccionista d'objectes apassionat, la seva producció artística està indissolublement lligada a l'ús de materials de rebuig o de contenidor.

A través de pel·lícules, textos, sons, fotografies, pintures i altres materials, The Otolith Group reflexiona sobre la naturalesa de la percepció i analitza el paper que els documents i les imatges tenen en la construcció dels relats del món postcolonial.

En la seva doble faceta de director i productor, Pere Portabella (1929) ha desenvolupat des dels anys seixanta un treball profund de renovació dels codis del llenguatge cinematogràfic.

En aquest programa observem què passa quan tractem les obres visuals com si fossin àudio. En la majoria de casos, els sons dels treballs visuals funcionen perfectament com experiències d'escolta autònomes.

Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.

Quan la televisió col·lisiona amb l'art sonor, sorgeix una nova i desconcertant banda sonora, concebible únicament com el producte del sampleig, reciclatge i remescla compulsiva de materials provinents de l'esfera televisiva. En aquesta selecció escoltarem deu peces de la llarga història de treballs sonors inspirats o directament relacionats amb el món de la televisió.

Jef Cornelis és un dels pioners en la investigació del llenguatge televisiu en relació amb el videoart, el documental, la lectura de la història des del present, així com de l'anàlsi del que significa fer una pel·lícula.

L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.

Aquesta audioruta recorre diferents espais que durant els anys 70 van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent.

L'obra de Deimantas Narkevičius és una investigació sobre la percepció de la història i els mecanismes que la transformen a partir de diverses utopies i ideologies. Les seves pel·lícules debaten qüestions universals sobre les nostres obligacions morals i polítiques amb la història i la memòria.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

El treball d'Armando Andrade Tudela (1975, Lima, Perú) explora manifestacions de conceptes relacionats amb la modernitat i el sentit d'allò històric.

Aquest programa recorre l'obra i trajectòria de John Cage amb la intenció d'explorar i aprofundir en la seva especial relació amb la ràdio, ja sigui com instrument o com mitjà de comunicació de les seves idees i obres.

En aquest programa John Baldessari repassa alguns dels aspectes crucials de la seva aproximació a l'art; des de la seva relació amb el cinema, el llenguatge i la lingüística a l'impacte en la seva obra de l'evolució de les tècniques de reproducció fotogràfica.

L'obra d'Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals.

Com a complement a l'exposició "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" i "Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho, sisplau", aquest programa documenta el moviment Fluxus, una xarxa internacional d'artistes que va sorgir a Nova York al començament dels anys seixanta.

Aquest programa és un complement sonor a l'exposició "El Mal d'escriptura. Un projecte sobre text i imaginació especulativa" que presenta una versió del modernisme agradable, humorosa i divertida.

Sovint reduït a una mena de "psicodelia Made in Brazil", Tropicália és en realitat una reinvenció de la música popular brasilera on tenen cabuda tant elements locals com foranis, moderns i tradicionals, amb totes les contradiccions i tensions que això comporta. Comissariat per Raül G. Pratginestós.

Muñoz recupera textos de patents trobades durant els seus dies de lectura a la New York Public Library en les quals es parla de materials, tècniques de construcció i formes constructives per a evitar l'eco en l'interior dels espais.

"Will it Be a Likeness" és probablement l'obra més teatral i menys musical que va produir Juan Muñoz.

"A Man in a Room, Gambling" (1992) gira entorn dels trucs de cartes, molt comuns als repertoris dels mags però també al carrer.

A "Building for Music", Juan Muñoz analitza, amb la col·laboració d’Alberto Iglesias, la influència de l’arquitectura en la música i en la composició.

Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.