• 02:35 Una sirena de vapor a 100-120 decibels a la costa: com va arribar a passar una cosa així?
  • 05:02 La performance "Foghorn Requiem" com a punt de partida
  • 08:45 Un so brutal
  • 13:32 Forats en arxius oficials
  • 21:01 Els arxivistes, herois invisibles
  • 23:10 De com es va emboirar una mica: sobre la fiabilitat dels arxius, la memòria i el so
  • 26:40 Un caràcter personal per a cada sirena de boira
  • 28:28 Tipus de sirenes de boira
  • 30:26 Un so desconnectat de la seva funció
  • 34:17 Un so oblidat i no oblidat al mateix temps
  • 37:22 Meteorologia i auralitat
  • 39:23 Música i sirenes de boira: "Fog Tropes" d’Ingram Marshall
  • 40:39 Música i sirenes de boira: “Maritime Rites” d’Alvin Curran
  • 43:34 Experiències sensorials, llenguatge i documentació
01/06/2018 46' 34''

Anglès

Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l'Unió Europea.

Música de Tiago Pina. Edició a càrrec de Matías Rossi

Una sirena de boira és un senyal acústic que s'utilitza en condicions de dificultat de visibilitat per avisar les embarcacions navals de possibles perills en la navegació. Al paisatge costaner el segle XIX, la seva obsolescència va coincidir amb l'auge de sistemes d'alerta automàtics o més senzills com ara botzines d'aire comprimit.

L’any 2013, l'escriptora i investigadora britànica Jennifer Lucy Allan, codirectora del segell Arc Light Editions, va escriure una ressenya de “Foghorn Requiem”, una performance que acomiadava aquests marcadors sònics del paisatge costaner del Regne Unit. Al seu text explicava: "La sirena de boira simbolitza el so de la indústria, els crits d'una era de motors, màquines i potència, i també un so intensament nostàlgic. Suggereix solitud i aïllament, però alhora representa, sense necessitat de paraules, una presència humana a prop pels qui estan a la mar”. L'experiència la va marcar prou com per acabar dedicant el seu doctorat a investigar la història social i cultural de les sirenes de boira, “un so perdut i no perdut al mateix temps”.

En aquest podcast parlem amb Jennifer Lucy Allan sobre meteorologia i auralitat, volums, distància i comunitats, sons desconnectats de la seva funció, forats de YouTube, de forats als arxius oficials i arxivistes amateurs. I de com es van registrar i es poden interpretar més tard les experiències sensorials a la memòria arxivística abans de passar al segle XX.

Compartir
SON[I]AJennifer Lucy AllanRe-Imagine EuropeCreative Commons#els 10 podcasts més escoltats de 2018sorpren-meSonic Actsbocines de boira