treball

A més del seu treball teòric, Belfiore té un interès particular en la pràctica artística socialment compromesa. En aquesta escena exerceix un paper crucial assenyalant les injustícies laborals promogudes i reforçades per dècades de polítiques neoliberals i defensa una millora general de les condicions laborals en un sector tradicionalment infravalorat per les institucions públiques. El seu treball, centrat principalment en el context del Regne Unit, sovint qüestiona els supòsits subjacents a la idea de valor cultural i qüestiona els mètodes utilitzats per a avaluar l'impacte cultural, en un intent d'escurçar la distància entre la teoria i la formulació de polítiques pràctiques. En aquest podcast, parlem amb Eleonora Belfiore sobre autoexplotació, mètriques de valors, retallades, canvi social, desenvolupament comunitari, ètica feminista de la cura i dissonància cognitiva.

En aquest podcast, la treballadora cultural, comissària i docent Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar. La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.

L'assagista, realitzadora, curadora i gestora cultural Ingrid Guardiola explora en el llibre La servitud dels protocols explora les lògiques que donen forma a la vida contemporània, desentranyant els dispositius que regeixen els nostres gestos, temps i vincles sota el signe de l’eficiència, la vigilància i la saturació. analitza com els protocols —tecnològics, administratius, culturals— s’han convertit en el llenguatge invisible del poder. Sota l’aparença de neutralitat, aquestes formes d’organització operen com a dispositius de control que modelen la nostra relació amb el temps, el coneixement, els cossos i els vincles. En aquest podcast, parlem amb Ingrid Guardiola de mutualisme, de símbols, de rituals, dels límits de la institucionalitat cultural, de les esquerdes des d’on resistir i de la possibilitat —si és que existeix— de pensar i sentir al marge de les coordenades imposades per la maquinària tecno-burocràtica.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora, docent i curadora independent Laura Benítez Valero sobre un sostre vidre que no s’arriba mai a esquerdar, per atendre al ciment impenetrable que el sustenta, la qüestió de classe, i l'andamiatge de la meritocràcia. La ràbia i la vergonya són emocions que brollen quan s’encarna aquest sistema opressiu i pervers que reprodueix de generació en generació desigualtats que es tornen indelebles. I és des d’aquí també que Laura Benítez Valero recull amb orgull el llegat d’una educació comunitària en la lluitai de dones que sustenten famílies i infàncies. Alhora ens parla de la música i el ball com a punts de fuga revulsius; i d’investigacions que es materialitzen més enllà de l’acadèmia, encarnant metodologies erràtiques, intuïtives i afectives, a on el gaudi pren un paper fonamental.