sostenibilitat

Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.

En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’arquitecte, artista i comissari, Paulo Tavares. Reflexions que aborden el paper dels museus com a espais que configuren el discurs públic, la seva implicació i relació amb l'ecologia i la crisi climàtica, i com poden evitar caure en retòriques d'ecoblanqueig.

En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.