red TEJA
Mahmoud Alhaj
En aquest pòdcast, l'artista gazià Mahmoud Alhaj ens parla d'estratègies i contra-estratègies visuals per reivindicar el seu dret a veure. Parlem d’imatges i drets humans de baixa resolució, runa i arquitectures de desplaçament, i de com construir tendes amb el que tens a mà. En contrast, Mahmoud ens fa veure escanejos 3D, pilots amb coneixements d'arquitectura, arxius militars i altres tàctiques de psyops. Recorrem també amb Mahmoud l'escena artística a la Franja i la resiliència del poble palestí. Passat, present i futur se superposen a la seva obra, mentre que la percepció del temps opera amb altres lògiques en el dia a dia de l’ocupació.
Tareq Khalaf
En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta i urbanista Tareq Khalaf. Reflexiona sobre la seva vida entre Palestina, els Estats Units, Uganda i Sud-àfrica, i sobre allò que aquests recorreguts revelen dels llegats colonials i les lluites d’alliberament. Tareq parla de com Sud-àfrica es va convertir en un mirall per a Palestina, de la saviesa de figures arrelades com la seva tieta àvia Azziza, i de com la terra, la memòria i la resistència s’entrellacen en diferents contextos, plantejant preguntes essencials sobre l’exili, l’arrelament i la recerca compartida de justícia i llibertat.