Re-Imagine Europe

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, investigadora i assagista Cornelia Sollfrank. Aquí reflexiona sobre l’experiment social del ciberefeminisme i els primers dies del net art, així com sobre l’estètica dels comuns i el sistema de drets d’autor, explorant com les nocions d’originalitat, propietat intel·lectual i pràctica col·lectiva modelen l’art contemporani. Revisant les històries de la performance feminista i examinant les infraestructures afectives de la cultura digital, la seva obra articula una perspectiva tecno-feminista que qüestiona els discursos convencionals sobre art, dret i poder.

En aquest podcast, parlem amb l'artista i economista salvatge Kate Rich sobre administració, emprenedoria i vocabularis salvatges. Abordem els cicles d’aprenentatge i desaprenentatge necessaris per obrir l’imaginari de la cooperació i els negocis, així com la emocionalitat persistent que contenen. Recapitulem experiències sobre comptes bancaris compartits, abstraccions econòmiques com a amagatalls transitoris, la grisor com a camuflatge o cobertura, i la pràctica administrativa com la banda sonora inevitable de les nostres vides que necessitem reimaginar.

En aquest podcast, l’artista palestina Mirna Bamieh pensa en veu alta a través de la desaparició: en els plats, en l'accés a la terra i al mar, en les rutes entre Jerusalem, Cisjordània i Gaza. S’atura en la fermentació i la conservació com a formes lentes i obstinades de supervivència en temps de genocidi i exili; en els rebosts que es preparen per a l’emergència; en les portes i les maneres de menjar com a llindars entre mons. Parla de les maletes dels immigrants folrades de zaatar, oli d’oliva i cítrics; de com cuinar pot fer llegible una vida dispersa; i de com les històries viatgen a través de patates passades de mà en mà pel carrer. Aquí, les receptes esdevenen mapes i memòries, els pots esdevenen càpsules del temps, i la coreografia quotidiana de les mans a la cuina obre un espai on el dol, la ràbia i la tendresa fermenten juntes en alguna cosa que s’obstina a romandre viva, visible i compartida. 

En aquest podcast, l'escriptora i artista Carol Stampone parla sobre l’escriptura com a primera experiència de pertinença, la maternitat com un procés profundament transformador i sovint traumàtic, i les polítiques d’empatia i compassió. Reflexiona sobre la importància de plantejar millors preguntes en lloc de buscar respostes definitives, convidant-nos a romandre en la incertesa, a pensar amb altres i a imaginar maneres de viure, cuidar i crear que romanguin obertes, relacionals i inacabades.