pobles indígenes
Rember Yahuarcani López
En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d'aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d'una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.
Marilyn Boror Bor
En aquest pódcast, parlem amb l'artista maia-kaqchikel Marilyn Boror Bor sobre llengües, tèxtils, relacionalitat, extractivisme i ciment. Ens parla dels processos d’assimilació i de les violències lentes; de la importància de la llengua i la cultura maia, i de com la colonització ha satanitzat els coneixements ancestrals. Explica què vol dir viure en un territori perforat per una cimentera, on la manca d’aigua esdevé costum i les muntanyes són perforades fins a perdre el seu esperit. Per això la urgència de l’enllaç amb la terra i de les lluites indígenes, que no són d'ara, sinó de sempre: memòria mil·lenària que encara respira.
Yásnaya Elena Aguilar Gil
En aquest podcast, la lingüista, escriptora i activista mixe Yásnaya Elena Aguilar Gil desplega les complexitats de ser mixe a Mèxic i les esquerdes d’una identitat imposada. Desmunta la categoria d’indígena com a etiqueta política i externa, reivindicant el dret a nomenar-se des de l’especificitat: ser mixe. S’oposa als essencialismes i al folklorisme que intenten reduir l’ésser i la parla. La seva mirada s'endinsa en la força de les estructures petites, el multilingüisme, la defensa del territori i la milpa com a ecosistema social. Denuncia la violència de la colonialitat i de l’Estat monocultural, però també obre horitzons per reinventar la vida en comú des de la pràctica i la imaginació d’altres maneres d’estar al món. Aquí, la paraula és un exercici de llibertat, l’assemblea esdevé tecnologia social i la memòria, en comptes de ruïna, es converteix en insubmissió i futur.