museologia

En aquest podcast, la politòloga, historiadora, activista i escriptora i Françoise Vergès analitza les polítiques socials i ambientals de la neteja i el desaprofitament, traçant i qüestionant les interaccions temporals i espaials que generen un lloc neutral de privació, esgotament i explotació. Es basa en les idees presentades en el seu assaig “Capitalocene, Waste, Race, and Gender” publicat a la revista e-flux l’any 2019, que explora l'economia i la política de l'esgotament, assenyalant el paper del capitalisme racial en la crisi climàtica. Vergès suggereix una relectura política i una comprensió de les necessitats bàsiques i els elements naturals a través de les nocions de neteja, higiene i medicina, i planteja preguntes sobre els supòsits de justícia i transformació social a través del repensament del museu.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández per arribar al cor de la seva investigació profunda sobre allò que ella anomena Turisme Terminal. Basant-se en aquesta llarga tradició acadèmica, però també des d'una perspectiva situada com a nativa de les Illes Canàries, la Yaiza descobreix la constel·lació de problemes que planegen per damunt de la indústria dels viatges, des de la degradació ambiental fins a la gentrificació desenfrenada, el consegüent impacte sobre les infraestructures locals, i una llarga llista de desigualtats socioeconòmiques.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández. Desempaquetem la relació entre militarització i turisme, a través de les fronteres i territoris zonificats, que també apareixen com a model de la turistificació. A través d'aquesta lent, observem com el resort turístic reprodueix la disposició arquitectònica de la colònia, en tant que espai de privilegi, riquesa i blanquitud. Des d'aquí, passem a la deriva actual del model de museu, advertint de certs símptomes del seu estat terminal. I tanquem en un apart, amb un desempaquetament i la seva manera d'entendre l'apropiacionisme cultural.

L’antropòloga i investigadora Alana Osbourne treballa a la cruïlla de l’antropologia, la geografia crítica, el pensament postcolonial i els estudis negres, rastrejant com les històries de l’imperi continuen donant forma a les formes contemporànies de veure, conèixer i organitzar el món. Al centre d'aquesta conversa hi ha el seu projecte recent al voltant de la Comissió Parlamentària de Bèlgica sobre el seu Passat Colonial, que l’Alana examina a través d’una constel·lació inesperada: museus, matèria inorgànica i viatges a l’espai exterior. Utilitzant la Sala de Minerals del Museu d’Àfrica com a punt de partida, Osbourne examina com les col·leccions de minerals, les pràctiques cartogràfiques i les lògiques extractives estan profundament entrellaçades amb la producció de coneixement colonial. Parlem doncs sobre roques, continuïtats colonials, buit, alumini, coets i molt més.