L'internationale

En aquest podcast, la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam obre els seus processos de recerca i metodologies per rescatar les memòries individuals i col·lectives de la negritud a Espanya. Un exercici d'escriptura urgent i tenaç, que es construeix a partir de fragments, sovint dispersos i desconnectats. Posant-les en circulació, aquestes narratives silenciades i ignorades tenen el poder d'incomodar, i des d'aquesta incomoditat obren la possibilitat de transformació. Parlem també de buits de l'arxiu i dels arxius en potència, així com del que significa fer-se'n càrrec. I ja en el pla més íntim, del que implica, per a ella i per a moltes, una maternitat i una criança en la diàspora. 

En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

En aquest podcast, la teòrica política Adom Getachew ens guia a través de les històries del garveisme, el dinamisme de la música i el discurs polític, una política introspectiva d’autotransformació i allò que la descolonialitat podria significar més enllà de la inserció i inclusió de veus que recentren les mateixes estructures de poder que pretén superar. Des de les escoles garveyistes d’“educació per a l'al·locució” fins a les tradicions de transmissió dels moviments anticolonials, Adom parla de com el poder viatja no només a través d’institucions i tractats, sinó també a través del so—per mitjà de les formes en què les comunitats cultiven una veu col·lectiva quan el paper pot ser massa costós, les fronteres massa rígides i les històries massa fracturades. Les seves reflexions ens recorden que la transformació política sempre és col·laborativa, sempre practicada en relació, i conformada pels qui troben maneres de parlar fins i tot quan no se’ls ofereix un escenari.