justícia social

En aquest podcast, comencem demanant a l'arquitecte, comissària i investigadora Mabel O. Wilson que parli sobre el seu desenvolupament personal, educatiu i professional, en resposta a la manca o silenciament del pensament crític en el camp de l'arquitectura. Després parlem d’idees relacionades amb la terra, la propietat i la possessió, i també, arrel del seu viatge recent a Cisjordània, sobre encontres colonials, aspectes espacials dels tancaments i graus de contenció. Mabel recorda a les generacions més joves la importància d'utilitzar l'arquitectura no només com a mitjà per construir i dissenyar, sinó també per reunir-se, observar i construir relacions, per entendre la història des d'una perspectiva diferent i per sobreviure dins del clima sociopolític actual, sense cedir a la desesperació.

En aquest podcast, li demanem a l'arquitecte, investigador i escriptor brasiler Paulo Tavares que respongui a la qüestió proposada per Audre Lorde: “Les eines del senyor mai desmantellaran la casa del senyor.” A partir d’exemples de projectes com Trees, Vines, Palms and Other Architectural Monuments i reflexionant sobre el que ell anomena “un moment de canvi” en el clima polític actual, Paulo desenvolupa la seva noció de “proximitat crítica”, així com la idea de l’arquitectura com a camp polític. També ens interroguem sobre què hauria de ser un museu sostenible, alhora que abordem les deficiències epistemològiques sistèmiques i la política de la narrativa.

En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.