justícia climàtica

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'arquitecta i investigadora de Forensic Architecture Samaneh Moafi. Parlem d'estratègies per aixecar casos d'ecocid, la complexitat de l'anàlisi de les imatges de satèl·lit, el mapeig de monòxid de carbó i el trebll en xarxa.

Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional.  En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.

Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.

En aquest podcast conversem amb l'historiador mediambiental, investigador i escriptor Troy Vettese sobre veganisme, ecologia, i geoenginyeria. Parlem sobre neoliberalisme i crisi mediambiental. Ens acostem a experiències passades de socialistes vegans i entenem la urgència d'incloure els drets dels animals en el pensament radical. Rondem també la tensió existent entre la natura i el mercat, assumint la impossibilitat d'enfrontar-nos a la crisi climàtica des de tecno-solucions ecomodernistes.