Gaza

En aquest pòdcast, l'artista gazià Mahmoud Alhaj ens parla d'estratègies i contra-estratègies visuals per reivindicar el seu dret a veure. Parlem d’imatges i drets humans de baixa resolució, runa i arquitectures de desplaçament, i de com construir tendes amb el que tens a mà. En contrast, Mahmoud ens fa veure escanejos 3D, pilots amb coneixements d'arquitectura, arxius militars i altres tàctiques de psyops. Recorrem també amb Mahmoud l'escena artística a la Franja i la resiliència del poble palestí. Passat, present i futur se superposen a la seva obra, mentre que la percepció del temps opera amb altres lògiques en el dia a dia de l’ocupació.

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.

En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals. 

En aquest podcast, l’artista palestina Mirna Bamieh pensa en veu alta a través de la desaparició: en els plats, en l'accés a la terra i al mar, en les rutes entre Jerusalem, Cisjordània i Gaza. S’atura en la fermentació i la conservació com a formes lentes i obstinades de supervivència en temps de genocidi i exili; en els rebosts que es preparen per a l’emergència; en les portes i les maneres de menjar com a llindars entre mons. Parla de les maletes dels immigrants folrades de zaatar, oli d’oliva i cítrics; de com cuinar pot fer llegible una vida dispersa; i de com les històries viatgen a través de patates passades de mà en mà pel carrer. Aquí, les receptes esdevenen mapes i memòries, els pots esdevenen càpsules del temps, i la coreografia quotidiana de les mans a la cuina obre un espai on el dol, la ràbia i la tendresa fermenten juntes en alguna cosa que s’obstina a romandre viva, visible i compartida.