feminisme

El treball de l'escriptora feminista, organitzadora i pensadora Lola Olufemi es fonamenta en el compromís amb l’alliberament col·lectiu, l’anticapitalisme, l’abolicionisme i l’ètica feminista com a pràctica viscuda. En aquest pòdcast, ens convida a abraçar la no-linealitat, les connexions atemporals i la fragmentació—tant en la nostra organització com en la manera com escrivim i investiguem. Reflexiona sobre els llegats feministes, la necessitat de pensar més enllà dels binarismes d’èxit i fracàs, i com la imaginació no és un luxe sinó una necessitat política. També explorem l’ètica de la solidaritat, les condicions materials de la cura i el poder radical d’escoltar—les unes a les altres, el passat i allò que encara no s’ha sentit.

En aquest podcast, ens asseiem amb la investigadora, docent i curadora independent Laura Benítez Valero sobre un sostre vidre que no s’arriba mai a esquerdar, per atendre al ciment impenetrable que el sustenta, la qüestió de classe, i l'andamiatge de la meritocràcia. La ràbia i la vergonya són emocions que brollen quan s’encarna aquest sistema opressiu i pervers que reprodueix de generació en generació desigualtats que es tornen indelebles. I és des d’aquí també que Laura Benítez Valero recull amb orgull el llegat d’una educació comunitària en la lluitai de dones que sustenten famílies i infàncies. Alhora ens parla de la música i el ball com a punts de fuga revulsius; i d’investigacions que es materialitzen més enllà de l’acadèmia, encarnant metodologies erràtiques, intuïtives i afectives, a on el gaudi pren un paper fonamental.

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, investigadora i assagista Cornelia Sollfrank. Aquí reflexiona sobre l’experiment social del ciberefeminisme i els primers dies del net art, així com sobre l’estètica dels comuns i el sistema de drets d’autor, explorant com les nocions d’originalitat, propietat intel·lectual i pràctica col·lectiva modelen l’art contemporani. Revisant les històries de la performance feminista i examinant les infraestructures afectives de la cultura digital, la seva obra articula una perspectiva tecno-feminista que qüestiona els discursos convencionals sobre art, dret i poder.