extractivisme

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández. Desempaquetem la relació entre militarització i turisme, a través de les fronteres i territoris zonificats, que també apareixen com a model de la turistificació. A través d'aquesta lent, observem com el resort turístic reprodueix la disposició arquitectònica de la colònia, en tant que espai de privilegi, riquesa i blanquitud. Des d'aquí, passem a la deriva actual del model de museu, advertint de certs símptomes del seu estat terminal. I tanquem en un apart, amb un desempaquetament i la seva manera d'entendre l'apropiacionisme cultural.

En un país com Espanya, on les zones rurals han estat històricament objecte de despulla i marginació, l'obra d'Iglesias revela els estralls de l'extractivisme, des de la mineria de liti fins als monocultius de plaques solars. En la seva anàlisi, Jose vincula aquestes pràctiques amb processos històrics de conquesta, latifundisme i privatització del camp, mentre explora les formes en què les comunitats resisteixen i busquen construir alternatives. En aquest pòdcast, Jose Iglesias García-Arenal ens convida a imaginar intersticis de possibilitat on les resistències comunitàries, les memòries històriques i l'art s'entrellacen per a redefinir la forma en què habitem el món. Parlem sobre tradicions inventades, oliveres, ovelles, telers i les complexes interaccions entre passat, present i avenir.

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.

En aquest pódcast, parlem amb l'artista maia-kaqchikel Marilyn Boror Bor sobre llengües, tèxtils, relacionalitat, extractivisme i ciment. Ens parla dels processos d’assimilació i de les violències lentes; de la importància de la llengua i la cultura maia, i de com la colonització ha satanitzat els coneixements ancestrals. Explica què vol dir viure en un territori perforat per una cimentera, on la manca d’aigua esdevé costum i les muntanyes són perforades fins a perdre el seu esperit. Per això la urgència de l’enllaç amb la terra i de les lluites indígenes, que no són d'ara, sinó de sempre: memòria mil·lenària que encara respira.