enmagatzematge

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d'emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular , aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest segon episodi, Francesc Ruiz, Anna Manubens, David Bestué i Lucia C. Pino comparteixen proves i experiències valuoses per donar forma a una nova hipòtesi institucional. Parlen d’adveniments celebratoris, destruccions orquestrades, formes no opacades de manteniment i xarxes d’adopció d’obres que inclouen la cura sense propietat. També indaguen en la possibilitat de fer espai i de generar formes de memòria pública que acompanyin els objectes patrimonials en els seus processos de decadència, ensorrament i transformació material.

En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.

Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.