DIWO

Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d'emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l'obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d'un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.

En aquest podcast, parlem amb l'artista i economista salvatge Kate Rich sobre administració, emprenedoria i vocabularis salvatges. Abordem els cicles d’aprenentatge i desaprenentatge necessaris per obrir l’imaginari de la cooperació i els negocis, així com la emocionalitat persistent que contenen. Recapitulem experiències sobre comptes bancaris compartits, abstraccions econòmiques com a amagatalls transitoris, la grisor com a camuflatge o cobertura, i la pràctica administrativa com la banda sonora inevitable de les nostres vides que necessitem reimaginar.

En aquest pòdcast, Cocky Eek s’endinsa en la concepció i el desenvolupament dels seus inflables –un delicat equilibri entre teixit, aire i ancoratge– i en els reptes que planteja la conservació de materials i moments tan efímers i fràgils. A través de fang, vent i sorra, reflexiona sobre el lloc ambigu que ocupa el seu treball dins del discurs de l’art contemporani, i especula sobre com alterar la nostra percepció sensorial podria, en efecte, renovar-la.