dissidència sexual

Purita Pelayo (Esmeraldas,1957) és escriptora, fotògrafa i activista pels drets humans, una de les veus imprescindibles en la lluita de les dissidències sexuals a la República de l'Equador El 1997 va fundar, juntament amb Estrella Estévez i Gonzalo Abarca, l’Asociación Coccinelle, la primera organització legalment reconeguda de Gays, Travestis i Transgènere a l'Equador. Des d'aquí, van impulsar la primera marxa de l'orgull al país, van denunciar els abusos policials i van dur a terme un procés judicial que va culminar amb la despenalització de l'homosexualitat aquell mateix any: una victòria històrica que va implicar la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 516 del Codi Penal. En aquest podcast, ens endinsem amb Purita Pelayo a la seva pulsió de vida, una vida que no ha buscat permís per existir. Dona sensible, que ha fet de l'activisme una de les múltiples maneres d'habitar el món, actualment enfoca la seva tasca des de la trinxera cultural, buscant la manera de mantenir i fer sostenible la conservació de la memòria trans de l'Equador, a partir d'un enorme arxiu de fotografies que va ser capturant i conservant durant dècades.

En aquest podcast, Mikaelah Drullard desmunta els llocs comuns del discurs progressista occidental per recordar-nos que la plantació encara segueix aquí. Amb paraules que tallen com matxets, revela com els drets humans continuen sent la clau d’una casa on només hi entren els cossos blancs. Davant la impunitat d'un genocidi transmès en directe, Mikaelah proposa un gest radical de descolonització: rebutjar la pròpia humanitat. Critica també el feminisme blanc, la fallida de la seva promesa d'igualtat a la frontera de la pell, i convoca genealogies insurrectes que inventen altres maneres de viure. D'aquesta rebel·lia sorgeix també la potència de la tecnologia transvestida: ungles convertides en chirimbolos polítics, bellesa convertida en venjança. Una celebració del negat.