diàspora

En aquest podcast, la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam obre els seus processos de recerca i metodologies per rescatar les memòries individuals i col·lectives de la negritud a Espanya. Un exercici d'escriptura urgent i tenaç, que es construeix a partir de fragments, sovint dispersos i desconnectats. Posant-les en circulació, aquestes narratives silenciades i ignorades tenen el poder d'incomodar, i des d'aquesta incomoditat obren la possibilitat de transformació. Parlem també de buits de l'arxiu i dels arxius en potència, així com del que significa fer-se'n càrrec. I ja en el pla més íntim, del que implica, per a ella i per a moltes, una maternitat i una criança en la diàspora. 

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

En aquest podcast, la teòrica política Adom Getachew ens guia a través de les històries del garveisme, el dinamisme de la música i el discurs polític, una política introspectiva d’autotransformació i allò que la descolonialitat podria significar més enllà de la inserció i inclusió de veus que recentren les mateixes estructures de poder que pretén superar. Des de les escoles garveyistes d’“educació per a l'al·locució” fins a les tradicions de transmissió dels moviments anticolonials, Adom parla de com el poder viatja no només a través d’institucions i tractats, sinó també a través del so—per mitjà de les formes en què les comunitats cultiven una veu col·lectiva quan el paper pot ser massa costós, les fronteres massa rígides i les històries massa fracturades. Les seves reflexions ens recorden que la transformació política sempre és col·laborativa, sempre practicada en relació, i conformada pels qui troben maneres de parlar fins i tot quan no se’ls ofereix un escenari.

En aquest podcast, l'escriptora i artista Carol Stampone parla sobre l’escriptura com a primera experiència de pertinença, la maternitat com un procés profundament transformador i sovint traumàtic, i les polítiques d’empatia i compassió. Reflexiona sobre la importància de plantejar millors preguntes en lloc de buscar respostes definitives, convidant-nos a romandre en la incertesa, a pensar amb altres i a imaginar maneres de viure, cuidar i crear que romanguin obertes, relacionals i inacabades.