Creative Commons
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el cineasta, professor i comuner maputxe Francisco Huichaqueo. Entre records de racisme quotidià, silencis del mapudungun i somnis en llengua recuperada, Huichaqueo teixeix relats sobre restes humanes i “peces de memòria” maputxes retingudes en museus europeus i nord-americans, processos de restitució i petits gestos de desobediència institucional. L’art apareix com a tàctica espiritual i política per exercir dret propi, obrir vitrines, acompanyar objectes robats i sembrar futurs en lluites de llarg alè.
Shuruq Harb
En aquest pòdcast, obrim les metodologies i els processos de recerca de Shuruq Harb: des de converses llargues i obertes i les passejades col·lectives, fins a lectures especulatives del paisatge i els gestos informals, poètics i lúdics que donen sentit a la fragmentació del temps, l’espai i la vida quotidiana a Palestina. Al llarg de la conversa, l’edició emergeix com un mètode de pensament: una pràctica lenta, gairebé atlètica, d’ordenar imatges, veus i temps per tal que la informació no aclapari mai l’afecte i la poesia no abandoni la història. Harb insisteix en un cinema formalment senzill alhora que emocionalment ressonant i críticament precís; un espai on les històries no necessàriament donen respostes, sinó que s’obren a zones compartides d’especulació, incertesa i supervivència.
blanca arias
En aquest pódcast, l'artista, investigadora, comissària, educadora, mediadora i arxivera blanca arias s’acompanya de nombroses amigues i referents per conversar sobre entranyes, pulmons, errors d’escolta i el seu gust pel color rosa. Parlem de justícia històrica i de la falta de bibliografia de teoria crítica i feminista al voltant de la imatge, i ens preguntem què podria voler dir entendrir una institució. Parlem de propiocepció, de la inclinació cap a l’altre i de les condicions materials que determinen fins on pot arribar un cos, una pràctica o un llibre. Des de l’ècfrasi fins a l’escolta, passem pels sentits i les polítiques de l’espai per aturar-nos abans d’interpretar, quedar-nos una mica més amb les coses i preguntar-nos: com és allò que tenim al davant?
Silvia Zayas
En aquest pòdcast parlem amb Silvia Zayas sobre cinema mental, pràctiques somàtiques submarines i l’impacte del so en la matèria. Imaginem què vol dir filmar des d’una càmera-cos: quan el dispositiu s’adhereix a la pell, se submergeix i renuncia a la tècnica per abraçar la poca traça, l’error i la manca de resolució. O, en definitiva, què vol dir filmar des d’un cos que no sap on va. Reflexionem també sobre el muntatge quan allò queer deixa de ser únicament un eix temàtic per encarnar-se en les pròpies maneres de producció, i sobre una eròtica del procés artístic sostinguda en els afectes, la intimitat, la sensualitat, el misteri i la negativa a controlar-ho tot.
Aram Lee
L’artista coreana establerta a Amsterdam Aram Lee treballa amb imatge en moviment, instal·lació, performance i recerca, i explora com les històries d’ocupació, violència colonial i militarització continuen inscrites en objectes, cossos, paisatges i matèria ecològica. La seva pràctica s’interessa especialment pels rastres materials que deixen aquestes històries: les memòries externalitzades dels territoris ocupats, la persistència de substàncies tòxiques i les maneres com les institucions intenten conservar, classificar i controlar les restes del passat. Així, els museus etnogràfics esdevenen un espai especialment carregat per a aquesta recerca, ja que revelen paradoxes en què les pràctiques presentades com a formes de conservació també poden perpetuar la violència.