Creative Commons
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d'emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l'obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d'un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista, investigadora i assagista Cornelia Sollfrank. Aquí reflexiona sobre l’experiment social del ciberefeminisme i els primers dies del net art, així com sobre l’estètica dels comuns i el sistema de drets d’autor, explorant com les nocions d’originalitat, propietat intel·lectual i pràctica col·lectiva modelen l’art contemporani. Revisant les històries de la performance feminista i examinant les infraestructures afectives de la cultura digital, la seva obra articula una perspectiva tecno-feminista que qüestiona els discursos convencionals sobre art, dret i poder.
Carlos Motta
A FONS ÀUDIO #62, l'artista multidisciplinari Carlos Motta ens parla sobre dues peces de la Col·lecció MACBA que, malgrat estar separades per més d'una dècada, comparteixen la inquietud per pensar la relació entre el cos, el dolor, la història i el futur: Nefandus (2013) i Gravedad (2024). La primera, rodada al Carib colombià, sorgeix com un videoassaig ficcional que explora les violències colonials cap als cossos i les sexualitats dissidents a partir d'un viatge fluvial i una doble veu narrativa. Gravedad, per la seva banda, va ser creada en col·laboració amb vuit performers a São Paulo, Brasil, i parteix d'una acció simple però carregada de pes literal i metafòric: sostenir el cos d'un altre. En resposta a l'allau de crues i esgarrifoses imatges que van seguir el 7 d'octubre a Gaza, la peça recorre al gest físic per activar preguntes sobre el sosteniment de la vida i la desensibilització davant del dolor aliè en un món ferit per una violència sistemàtica constantment mediatitzada.
Wynnie Mynerva
En aquest pòdcast parlem amb Wynnie Mynerva sobre la pintura i el cos; sobre la carn, la pell, el pes. Recorrem els seus records formatius a Villa El Salvador i des de la perifèria, on convoquem les amigues, els afectes i les xarxes de suport. Ens aturem en el seu primer taller-casa i en els parcs on venia còpies dels grans mestres occidentals. Parlem també del paper de la medicina i les modificacions corporals en la seva obra, i de l’escàndol que apareix quan el cos es transforma en nom de l’autodeterminació, i no per ajustar-se als cànons de bellesa.
Kate Rich
En aquest podcast, parlem amb l'artista i economista salvatge Kate Rich sobre administració, emprenedoria i vocabularis salvatges. Abordem els cicles d’aprenentatge i desaprenentatge necessaris per obrir l’imaginari de la cooperació i els negocis, així com la emocionalitat persistent que contenen. Recapitulem experiències sobre comptes bancaris compartits, abstraccions econòmiques com a amagatalls transitoris, la grisor com a camuflatge o cobertura, i la pràctica administrativa com la banda sonora inevitable de les nostres vides que necessitem reimaginar.