Creative Commons
Vaida Stepanovaitė
En aquest podcast, la treballadora cultural, comissària i docent Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar. La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.
Fernando Domínguez Rubio
En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’arquitecte, artista i comissari, Paulo Tavares. Reflexions que aborden el paper dels museus com a espais que configuren el discurs públic, la seva implicació i relació amb l'ecologia i la crisi climàtica, i com poden evitar caure en retòriques d'ecoblanqueig.
Coco Fusco
Des de mitjans dels anys vuitanta ha desenvolupat una pràctica en què alterna la performance, el videoart, la fotografia, l'assaig, la recerca i l'ensenyament. A través de tot això, Fusco analitza conceptes com la identitat cultural, racial i de gènere; la construcció de l’alteritat; el domini colonial i els diferents mecanismes de control, censura i repressió que els sistemes de poder exerceixen sobre els cossos i les vides de les persones. En aquest podcast, Coco Fusco ens parla dels seus orígens, d’un ecosistema familiar sempre a cavall entre els Estats Units i Cuba, que l’ha dut a exercir, des de ben petita, el paper de traductora. Parlem també sobre identitats antiessencialistes, canviants.
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular , aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest segon episodi, Francesc Ruiz, Anna Manubens, David Bestué i Lucia C. Pino comparteixen proves i experiències valuoses per donar forma a una nova hipòtesi institucional. Parlen d’adveniments celebratoris, destruccions orquestrades, formes no opacades de manteniment i xarxes d’adopció d’obres que inclouen la cura sense propietat. També indaguen en la possibilitat de fer espai i de generar formes de memòria pública que acompanyin els objectes patrimonials en els seus processos de decadència, ensorrament i transformació material.