creació col·lectiva
Tareq Khalaf
En aquest pòdcast, el cineasta, urbanista, educador i agent cultural Tareq Khalaf obre una conversa sobre les formes de vida agràries i la profunda rellevància de la terra en la identitat palestina. Reflexiona sobre la memòria, les absències, els llegats, el treball col·lectiu, les collites de figues, la resistència i les pedagogies radicals. La conversa també analitza les estratègies insidioses de violència lenta que defineixen el projecte colonial d’assentament, mostrant l’ocupació i el seu règim espacial –modelat per la fragmentació, la confiscació de terres, l’expansió dels assentaments, les polítiques de conservació i la política alimentària– com una forma d’erosió i desastre ambiental. També aprofundim en l’impacte emocional i psicològic de viure sota ocupació, i en el paper vital de la imaginació, la comunitat i l’expressió col·lectiva per sostenir la identitat i l’esperança, especialment davant dels intents de normalitzar condicions profundament anormals.
Rehana Zaman
En aquest podcast, parlem amb l’artista, cineasta i educadora Rehana Zaman sobre diàspora, col·lectivitat i infraestructures de cura; sobre el taller com a espai de prova social i sobre el cinema tant com a procés com com a resultat. Reflexionem sobre aliances, representació, polivocalitat i autoria. També abordem les agendes institucionals i la urgència política d’ajuntar-nos. Ens preguntem com mantenir la potència d’aquestes trobades sense caure en gestos buits. I pensem en com sostenir formes de treball artístic basades en l’escolta, l’humor, la responsabilitat i el fet d’estar juntes.
Silvia Zayas
En aquest pòdcast parlem amb Silvia Zayas sobre cinema mental, pràctiques somàtiques submarines i l’impacte del so en la matèria. Imaginem què vol dir filmar des d’una càmera-cos: quan el dispositiu s’adhereix a la pell, se submergeix i renuncia a la tècnica per abraçar la poca traça, l’error i la manca de resolució. O, en definitiva, què vol dir filmar des d’un cos que no sap on va. Reflexionem també sobre el muntatge quan allò queer deixa de ser únicament un eix temàtic per encarnar-se en les pròpies maneres de producció, i sobre una eròtica del procés artístic sostinguda en els afectes, la intimitat, la sensualitat, el misteri i la negativa a controlar-ho tot.