creació col·lectiva
Ingrid Guardiola
L'assagista, realitzadora, curadora i gestora cultural Ingrid Guardiola explora en el llibre La servitud dels protocols explora les lògiques que donen forma a la vida contemporània, desentranyant els dispositius que regeixen els nostres gestos, temps i vincles sota el signe de l’eficiència, la vigilància i la saturació. analitza com els protocols —tecnològics, administratius, culturals— s’han convertit en el llenguatge invisible del poder. Sota l’aparença de neutralitat, aquestes formes d’organització operen com a dispositius de control que modelen la nostra relació amb el temps, el coneixement, els cossos i els vincles. En aquest podcast, parlem amb Ingrid Guardiola de mutualisme, de símbols, de rituals, dels límits de la institucionalitat cultural, de les esquerdes des d’on resistir i de la possibilitat —si és que existeix— de pensar i sentir al marge de les coordenades imposades per la maquinària tecno-burocràtica.
Lola Olufemi
El treball de l'escriptora feminista, organitzadora i pensadora Lola Olufemi es fonamenta en el compromís amb l’alliberament col·lectiu, l’anticapitalisme, l’abolicionisme i l’ètica feminista com a pràctica viscuda. En aquest pòdcast, ens convida a abraçar la no-linealitat, les connexions atemporals i la fragmentació—tant en la nostra organització com en la manera com escrivim i investiguem. Reflexiona sobre els llegats feministes, la necessitat de pensar més enllà dels binarismes d’èxit i fracàs, i com la imaginació no és un luxe sinó una necessitat política. També explorem l’ètica de la solidaritat, les condicions materials de la cura i el poder radical d’escoltar—les unes a les altres, el passat i allò que encara no s’ha sentit.
Dani Zelko
Les amistats sostingudes al territori maputxe i una recerca del seu propi llinatge han conduït a Dani Zelko a l’escriptura-exorcisme d’"Oreja Madre: mi cuestión judía", un llibre de correspondències amb vius i morts, amb víctimes i botxins, on l’escriptura esdevé refugi i, alhora, narrativa des del seu sentir jueu, enmig del genocidi del poble palestí per part de l’Estat d’Israel, i de l’avenç del neoliberalisme i el racisme a l’Argentina. En aquest pòdcast, parlem amb el "lenguajista" Dani Zelko de passar del mandat de la veu als rituals d’escolta. També conversem sobre obrir canals cap allò que incomoda, d’abraçar moments de col·lisió i dol, de la diferència entre culpa i responsabilitat i de la necessitat social i política de trobar aglutinants que humitegin allò polític. Apuntem també a la possibilitat que les noves generacions s’obrin a l’autocrítica col·lectiva i a la seva fe en els llibres i en els llinatges múltiples i escollits. De tot això, entre el riure nerviós i la respiració.
Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular
Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest tercer lliurament, David Bestué, Lucia C. Pino, Francesc Ruiz i Anna Manubens reflexionen sobre les velocitats lentes d'emmagatzematge i la persistència en el temps de les coses que fem. Parlen de fluids i canonades, afectes i manies, arbres i arbustos, reproduccions i contradiccions. Esmenten la vida de les caixes negres i tots aquells processos de treball que necessàriament es resolen amb les mans, com una commoció que es transmet entre cossos. Comparteixen també l'obstinació dels gestos, els llegats, els sediments i les cristal·litzacions caòtiques que sostenen la saviesa d'un context i la memòria compartida de les institucions que necessitem imaginar.
Rehana Zaman
En aquest podcast, parlem amb l’artista, cineasta i educadora Rehana Zaman sobre diàspora, col·lectivitat i infraestructures de cura; sobre el taller com a espai de prova social i sobre el cinema tant com a procés com com a resultat. Reflexionem sobre aliances, representació, polivocalitat i autoria. També abordem les agendes institucionals i la urgència política d’ajuntar-nos. Ens preguntem com mantenir la potència d’aquestes trobades sense caure en gestos buits. I pensem en com sostenir formes de treball artístic basades en l’escolta, l’humor, la responsabilitat i el fet d’estar juntes.