[contra]panorama

En aquest podcast parlem amb Zarina Muhammad, crítica d'art i escriptora, que ens guia a través del procés col·laboratiu i els projectes de The White Pube fins ara. Ens endinsem en la identitat diaspòrica de la Zarina i la política de l’assimilació, així com en les narratives polifòniques i la ficció com a crítica. Entrem també en l’experiència corporal d’escriure "Poor Artists", el seu primer llibre, i veiem per què, de vegades, un cartró de bingo pot dir més que una nota de premsa.

En aquest podcast, la treballadora cultural, comissària i docent Vaida Stepanovaitė es presenta com una narradora ambivalent d’alguns dels llinatges de sindicats passats i presents als estats bàltics postsoviètics, alhora que troba inspiració en moviments internacionals com l’Art Workers Coalition o W.A.G.E. (Working Artists and the Greater Economy), i en els esforços col·lectius recents al voltant de la pandèmia global de la COVID. Vaida reflexiona també sobre la devaluació del treball i de les persones en el context de les ubereconomies, sobre l’atac que la precarietat suposa per als cossos cansats dels treballadors i sobre la necessitat d’una acció radical per a una nova manera de col·lectivitzar. La lluita contra condicions inhòspites i les mancances en la xarxa de protecció social que afecten les treballadores de l’art es presenta com un punt de partida per idear millors models per a les institucions i aconseguir un canvi tangible en què totes les implicades — tècniques, acadèmiques, personal de neteja, comissàries, administratives o artistes — gaudeixin de condicions essencials per generar noves solidaritats en la recerca d’una vida digna.

En aquest podcast, parlem amb el sociòleg Fernando Domínguez Rubio sobre les ecologies de la cura que mantenen viva la ficció de l’estabilitat artística — una xarxa d’infraestructures, tecnologies climàtiques, laboratoris de conservació, magatzems subterranis i figures habitualment invisibilitzades, la feina de les quals sovint queda fora del relat tradicional de l’art però que, en realitat, constitueixen un dels pilars de la narrativa. Ens endinsem en en la lluita constant contra l’entropia, reflexionant no només sobre els recursos físics i humans que s’hi inverteixen, sinó també sobre les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques d’intentar frenar el pas del temps. Perquè, en la seva visió, el museu és molt més que un espai de contemplació i arxiu col·lectiu: és una tecnologia política i cultural orientada a fixar el temps, ordenar el món i definir què mereix ser conservat. Parlem amb Fernando Domínguez Rubio de règims d’objectualitat, de magatzems, de memòria, d’hivernacles, d’unicitat i d’altres maneres d’aferrar-nos a les coses.

L'assagista, realitzadora, curadora i gestora cultural Ingrid Guardiola explora en el llibre La servitud dels protocols explora les lògiques que donen forma a la vida contemporània, desentranyant els dispositius que regeixen els nostres gestos, temps i vincles sota el signe de l’eficiència, la vigilància i la saturació. analitza com els protocols —tecnològics, administratius, culturals— s’han convertit en el llenguatge invisible del poder. Sota l’aparença de neutralitat, aquestes formes d’organització operen com a dispositius de control que modelen la nostra relació amb el temps, el coneixement, els cossos i els vincles. En aquest podcast, parlem amb Ingrid Guardiola de mutualisme, de símbols, de rituals, dels límits de la institucionalitat cultural, de les esquerdes des d’on resistir i de la possibilitat —si és que existeix— de pensar i sentir al marge de les coordenades imposades per la maquinària tecno-burocràtica.