colonialitat

En aquest pòdcast, l'escriptora, historiadora, educadora i curadora Samia Henni parla sobre diversos dels seus projectes de recerca i comissariat, que aprofundeixen en temes com el paper dels arxius en la reconstrucció d'històries, el desert com una construcció colonial i l'impacte de la toxicitat colonial en els entorns naturals i les seves comunitats. Parlem sobre proves nuclears a Algèria, contradiccions, propaganda bèl·lica, exposicions traumàtiques i les absències dels arxius colonials.

En aquest pòdcast parlem amb Rember Yahuarcani López sobre el que significa per a ell l’“art indígena contemporani” i del seu camí personal per a trobar un lloc al mercat. Parlar des d'aquí, li permet enunciar-se en primera persona, expandir la noció de contemporaneïtat, així com preservar i traduir la cosmovisió huitota i les seves tradicions orals, en un intent de deixar empremta de la memòria ancestral d'una comunitat en imminent extinció. I aquí, la pintura, com els mites, apareix com una activitat màgica.

En aquest podcast, Seba Calfuqueo desmunta herois, monuments i categories, al mateix temps que reivindica el buit, els tabús i els elements, com a espais de complexitat des dels quals entrar en conversa. Parla també de fer-se càrrec d'on vens i des d'on parles, de l'autobiogràfic, l’exotització i el gènere com a possibles paranys. I reivindica ocupar col·lectivament espais que històricament s'han negat al poble maputxe. Si per a l'artista ser maputxe és tenir una connexió amb el territori, a través d'aquesta conversa Seba ens presenta una manera d'entendre la vida on el queer és l'essència mateixa de la natura.

En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d'assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s'emancipa del constructe occidental de l'artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.